Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de desembre del 2013

Conclusions i cloenda del blog

Benvolguts i benvolgudes,
Aquesta entrada la vull dedicar a fer un petit resum del qual he après al llarg d'aquests tres mesos i per descomptat per acomiadar-me de vosaltres.
Pel que fa a l'assignatura de GTIC, considero que ha estat molt productiva i educativa, ja que he après molts conceptes i he conegut programes i webs que desconeixia completament. Alguns dels aspectes que considero han estat significatius pel meu aprenentatge, són:

  • La creació d'un Google Drive amb tots els seus components (Docs, Presentacions, Full de Càlcul), crec que és una molt bona eina per a la realització de treballs en grup, ja que tots els membres poden col·laborar al mateix moment.
  • La creació de compte de Scoop it, considero que és una molt bona manera d'emmagatzemar articles i pàgines web d'interès, ja que no hi ha manera de perdre-ho. Per altra banda, es pot compartir amb els altres.
  • L'elaboració d'un Prezi, m'ha semblat un recurs molt adequat, ja que té un estil molt més lliure que el Power Point, a part que es pot visualitzar des de qualsevol lloc i a qualsevol moment, cosa que la presentació de Power Point l'hem de portar a sobre per poder-la visualitzar.
  • L'edició d'un vídeo amb Youtube, crec que és molt útil, tot i que sigui un editor bastant bàsic, és senzill d'utilitzar.
  • El coneixement de les Llicències Creative Commons, aquest punt el considero molt important, ja que anteriorment desconeixia que hi hagués llicències a les pàgines web i encara més que estigués prohibit agafar una imatge/document/vídeo de la xarxa.
  • Les pàgines web lliures de llicències Wikipèdia, Flik, Vimeo. Al mateix temps, també desconeixia que hi hagués pàgines lliures, les quals coneixia però no tenia ven valorades, a causa que no me n'havien parlat massa bé.
  • La creació de mapes conceptuals i fluxogrames amb programes com CmapsTools, Padlet, Glogster, Wordle. Aquest punt també em sembla molt interessant, ja que fins ara realitzava els mapes conceptuals amb el programa Microsoft Word, el qual em resultava una tasca molt lenta i feixuga.
  • Com fomentar l'aprenentatge amb ordinador. Aquest aspecte ja el coneixia, però no amb tanta profunditat, i realment crec que amb tota mesura, l'ordinador pot ser una gran eina d'aprenentatge i representació de la vida real per als infants.

Respecte a l'assignatura de COED, considero que ha estat molt productiva. Ja que he treballat amb més profunditat la comunicació i els seus tres estats de representació: oral, escrita i digital. Tot i que les tres les hem treballat per igual, crec que la comunicació oral ha estat la que més he millorat.
El llibre "Com parlar bé en públic", el fet de parlar de les llengües i els llenguatges, les reflexions personals de diversos comunicadors, les descripcions orals, escrites i digitals i els recitals de poemes, han estat tasques molt enriquidores, ja que han fet que intentes fixar-me en els nervis alhora de parlar en públic, la màxima atenció que dedicava a hom quan parlava oralment per observar si era o no bon comunicador/a, les grans reflexions posades en comú entre tres o quatre companys sobre un vídeo, les descripcions detallades d'un individu quan realment encara no el coneixíem o aprendre'm un poema de memòria i recitar-lo davant tota la classe.


Així doncs, amb l'assignatura de Gestió de les TIC i la de Comunicació Oral Escrita i Digital, estic satisfeta del treball realitzat al llarg de les assignatures i dels aprenentatges que he adquirit, ja que com a mestre les noves tecnologies i la comunicació en tots sentits, seran una eina de molt ús tant per a mi com per als meus futurs alumnes, és per això que cal que les domini.

Finalment, m'agradaria comunicar-vos que m'acomiado de vosaltres i del blog.

Espero que us hagi agradat/servit totes les entrades que he portat a terme al llarg d'aquests tres mesos.
Us desitjo molt Bon Nadal i Bones Festes 2013-2014!!!




Marina

dimarts, 17 de desembre del 2013

Treball Bon comunicador

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré del treball del bon comunicador, és un treball el qual ha consistit a escollir una persona coneguda, la qual consideréssim que era bona comunicadora i havíem d'argumentar perquè ho era/és.



Un cop portat a terme el treball de seguiment a l'Ana Pastor durant dos mesos i utilitzar les eines esmentades anteriorment, puc concloure el treball afirmant que és una bona comunicadora, ja que:
  • En cap moment es mostra nerviosa.
  • Es nota que té un guió preparat, ja que a l'hora de dialogar amb l'entrevistat, aquesta entrevista té una estructura lògica i ordenada. Així també, hem vist que les idees principals les té ben memoritzades i molt present el temps.
  • Pel que fa al domini de la llengua, utilitza una bona correcció lingüística i a més a més el seu discurs és clar.
  • A les entrevistes, programes o presentacions té una bona posició corporal i a l'hora es mostra propera al públic o a l'entrevistat. També, té una gran expressivitat amb les mans i els ulls.
  • Finalment, un aspecte que trobem important, és que es mostra tal com és ella i en cap moment es priva de dir algun comentari, sempre amb respecte i educació.
Tot i això, hem trobat alguns aspectes que caldria millorar com ara donar més activitat a la xarxa del Facebook, ja que actualment és una eina que s'utilitza molt. Per tant, de la mateixa manera que utilitza amb constància el Twitter, creiem que també ho hauria de fer amb el Facebook i el seu bloc.
Finalment, hem pogut veure que és una bona comunicadora.

A continuació us mostro la pàgina de Google Sites que hem creat:

Amb la realització d'aquest treball he pogut observar i treballar tots els  aspectes i qualitats que ha de tenir hom per a ser un bon comunicador/a. Al mateix temps, que he profunditzat amb aquestes qualitats, ja que les he pogut fonamentar amb la pràctica.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

dissabte, 14 de desembre del 2013

La importància de pronunciar correctament

Benvolguts i benvolgudes,
Ahir a la classe de COED, després de realitzar el recital de poemes, hem treballat la pronúncia del ieisme en la llengua catalana.

Tal com diu Viquipèdia, la pronunciació o pronúncia és l'acció i manera de pronunciar, és a dir, produir els sons amb els òrgans de fonació per parlar.

Vam realitzar una activitat, la qual consistia a crear dues files, en una hi havia d'haver les persones que creien que sabien la ll, i en l'altra les persones que creien que no sabien dir-la.
Llavors teníem tres paraules escrites a la pissarra, les quals tenien la ll al principi, al mig i al final. Ens avaluàvem uns als altres. Algunes de les paraules que més vam utilitzar van ser lluna, calla i cavall.
Amb tot això, vaig poder observar que hi havia un gran nombre de persones que inicialment s'havien col·locat a la fila dels que no sabien pronunciar la ll, quan realment si s'hi esforçaven, podien arribar a pronunciar-la correctament.

Tal com diu la Guia de Correcció Fonètica, el ieisme o substitució del so de la ll pel so de la i catalana o de la y espanyola. La ll (si no du un punt en mig) s'ha de pronunciar amb un so palatal lateral ben diferent del de la i.

A continuació us mostro un article de Josep Maria Canyelles, el qual relata la importància de pronunciar bé i els dubtes/problemes que ha tingut per culpa d'una mala pronuncia: 


Per acabar, després d'aprofundir amb la pronunciació, considero que pronuncio correctament la majoria de les paraules. Tot i així, crec que la pronúncia hauria de tenir més importància durant tota l'educació obligatòria, ja que d'aquesta manera tothom s'esforçaria per millorar-la.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

divendres, 29 de novembre del 2013

Recital de poemes

Benvolguts i benvolgudes,
Aquí us presento el poema que he estat treballant durant dies per a recitar-lo en el recital de poemes de l'aula. 
El primer document que observeu és un google-docs, en el qual hi ha il·lustrat el poema, i seguidament, hi trobem el vídeo de com jo he recitat el poema, tot donant importància a l'entonació, a la vocalització, a la velocitat, a la postura, entre molts d'altres.









Després d'assistir a la sessió de recital de poemes, m'he adonat com d'interessants són els poemes. Sempre havia pensat que eren paraules amb masses emocions entaforades sense cap sentit racional. Però avui, m'he adonat quant de plenes són aquestes paraules plenes d'emocions i sentiments que es transmeten amb una certa gràcia de rima.

El poema que mostro amb anterioritat, l'he escollit perquè la Fageda d'en Jordà es un lloc entranyable i arrebossat d'encant i màgia, les quals relata molt bé en Joan Maragall en aquest poema.
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XlX al XX. La seva obra manuscrita es conserva al'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Al mateix temps, va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.



Espero que us hagi fet servei.
Fins aviat!

La informació d'aquest post l'he extret de les següents pàgines web:

dissabte, 23 de novembre del 2013

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de l'estructura que hem de tenir en compte alhora de realitzar un discurs.
L'estructura del discurs està composta de les següents parts:
- Introducció:
  • És la presentació inicial del tema i dels objectius. Dura entre un 5-10% del discurs.
  • Fent referència a la frase "Allò que comença bé ja està mig acabat", podríem dir que si l'emissor/orador fa un bon començament, aconsegueix captar l'atenció del públic i crea l'expectació necessària per mantenir-la. D'altra banda,si el públic està motivat i atent, fa que l'orador també ho estigui. D'aquesta manera el públic aporta a l'orador recursos en un moment que sol generar inseguretat, el principi. Així doncs, quan quelcom comença bé, ja tenim molt de guanyat.
      Fórmules introductòries (cal escollir-ne una per començar):
  • Definició: breu comentari sobre el tema.
  • Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients (és una fórmula molt positiva).
  • Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. És una presentació que no connecta gaire amb les emocions i el públic.
  • Preguntes: una manera d'anticipar-se per introduir el tema.
  • Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions (pensaments i idees) que hipotèticament té l'auditori.
  • Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents (graella, mapa conceptual). Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
  • Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Com més ens arrisquem, més èxit podrem tenir, tot i que també tenim més possibilitat de fracassar (quelcom que remogui).
  • Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.
   Així doncs, cal parar atenció, posar temps, esforços, energia i estratègia en la introducció. Per tal d'evitar      els nervis, podem memoritzar les primeres paraules del que hem de dir. Finalment, el més important, fer        una bona introducció per tal de posar-nos el públic a la butxaca.

- Desenvolupament:

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
  • Per a informar: una estructura descriptiva o cronològica
  • Per a convèncer: estructura inductiva o SAP. Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.
   Les idees que volem expressar, han de ser poques i molt ben explicades. Pel que fa als recursos que            emprarem, han de ser efectius (com per exemple l'humor dosificat, les anècdotes o els exemples), per tal      d'evitar que l'atenció del públic baixi i cal trobar la mida justa entre la serenitat i l'humor. Així doncs, per        mitjà d'exemples l'orador aconsegueix captivar l'atenció del públic.


-Conclusió:
Funcions bàsiques:
  • Tancar el discurs.
  • Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge (tres o quatre idees).
  • Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat, és a dir, cal ser profunds, tot treballant les emocions. Així doncs, no és tant important el que diem sinó com ho diem.
   La conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts, així doncs el que diguem o no, serà el que    determini el contingut al nostre públic. 


      Fórmules de tancament:
  • Repetir la introducció (fer referència).
  • Resumir els punts principals.
  • Invitació a l'acció (animar a actuar).
  • Anunci d'un esdeveniment futur (quelcom que passarà).
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments (pena, alegria, llàstima).

      La llengua del discurs expositiu:
  • Neutra, precisa i accessible.
  • No influïda per la prosa escrita o tècnica.
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
  • Són necessaris: els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...) i els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...).

Després d'haver treballat l'estructura del discurs i les seves parts, he pogut observar que tenir un guió del discurs és quelcom interessant i necessari per a tenir èxit. Ja que el fet de tenir un guió implica que l'orador ha hagut d'invertir temps en la preparació i elaboració d'aquest. Així doncs, si som conscients dels punts del decàleg de "Com parlar bé en públic" i elaborem un guió del discurs, tindrem moltes possibilitats de realitzar un discurs amb èxit.

Seguidament us mostro l'esquema que he realitzat sobre l'estructura del discurs:


Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

dimarts, 19 de novembre del 2013

Identitat i Territori

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us vull presentar el treball d'Identitat i Territori que he presentat avui amb una companya.

Des del principi de la realització d'aquest treball, vam saber que volíem parlar dels voluntariats de lleure, ja que és una tasca que hem portat a terme en l'actualitat, o durant una etapa de la nostra vida.
Així doncs, en un primer moment ens vam explicar les nostres experiències vers aquest tema, és a dir, les associacions o empreses on havíem col·laborat, l'entorn del barri i sobretot, les característiques dels nens i nenes amb els quals havíem tractat.
Seguidament vam treballar unides, per a sintetitzar i esquematitzar els motius pels quals ens havia canviat la vida participar en voluntariats. I finalment, ens vam posar a cercar imatges que teníem de les nostres experiències. 
Per acabar vam posar en pràctica la presentació, per tal de tenir en compte el temps que durava, la forma amb la qual ens adreçàvem al públic, l'entonació, la naturalitat i la consciència de nerviosisme.

A continuació us mostro la presentació amb prezi que vam utilitzar per exposar el nostre treball:




Després de l'exposició d'aquest treball, crec que he pres consciència dels aspectes o tasques que he portat a terme al llarg de la vida, simplement, perquè em venien a gust o m'agradaven. Al mateix temps, vam tenir en compte la correcció lingüística, l'estructura de la presentació, el volum, la velocitat, la vocalització i l'articulació que utilitzàvem durant l'exposició.

Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!

diumenge, 10 de novembre del 2013

Decàleg de 'Com parlar bé en públic'

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré del llibre "Com parlar bé en públic" de Rubio,J. i Puigpelat, F. Ed. Pòrtic
Els aspectes més importants a destacar quan hem de parlar en públic són:
  • Controlar els nervis: cal evitar tics nerviosos i acceptar que estem nerviosos. També cal tenir una respiració profunda i calmada.
  • El guió és fonamental: cal tenir una bona estructura. Tanmateix cal trobar les idees principals i memoritzar-les. Cal tenir en present que el què volem dir ha d'estar organitzat segons els diversos nivells d'atenció del públic,
  • Domini de la llengua: Cal tenir una bona correcció lingüística i riquesa lèxica.
  • Discurs clau i breu: Cal produir frases curtes, tot seguint un ordre lògic de les idees. Amb una estructura determinada. Tanmateix cal tenir en compte la capacitat de síntesi i valoració de la informació important.
  • Tenir clar l'objectiu del discurs: Cal tenir clar que volem transmetre al públic, per tal de persuadir-lo i convence'l.
  • El feedback que observem és molt important (retroalimentació): Cal observar al públic per tal de poder valorar la seva atenció i d'aquesta manera canviar l'ordre de la presentació. D'aquesta manera tindrem alternatives per captivar l'atenció del receptor.
  • Tenir una bona correcció de la posició del cos: Cal mostrar el cos sencer, tenir en compte de no creuar els braços i transmetre una posició serena, relaxada i tranquil·la.
  • Control o consciència de la veu de l'individu: Cal saber que és un suport de la comunicació, un tret d'identitat d'expressió del ser i un instrument (eina de treball) molt fràgil que cal cuidar, hidratar i aprendre a respirar i s'usa com a vehicle i referent (sobretot per als infants). Al mateix temps, denota l'estat d'ànim i l'actitud que tenim. Finalment, cal tenir en compte les tres V: volum i intensitat (no caure mai en el fluix), velocitat (ni molt lent ni molt ràpid, per tal que el públic pugui interioritzar el que escolta i cal contar fins a tres per marcar pauses en el discurs) i la vocalització.
  • El discurs ha de tenir una estructura: Cal dir de què parlarem, parlar-ne i dir de què hem parlat. Ja que la vida de les paraules és efímera (de poca durada) i qui parla ha d'anar repetint la idea que vol transmetre des de diferents perspectives per tal que el públic ho pugui entendre i interioritzar.
Un cop realitzat el decàleg, considero que ha estat una tasca enriquidora i molt productiva, ja que m'ha servit per observar alguns aspectes que no tenia en compte a l'hora de parlar en públic, al mateix temps que he après alguns recursos per evitar que els nervis em juguin una mala passada. Així doncs, penso que aquest decàleg em servirà de molt al llarg de la meva formació i fins i tot de la meva vida professional.

A continuació us mostro un vídeo on en Sir Ken Robinson porta a terme un discurs sobre com eduquen la creativitat les escoles. D'aquesta manera podríem dir que Robinson és un bon comunicador perquè té una forma d'expressar-se molt peculiar i característica. Ja que en els seus discursos realitza petites intervencions humorístiques per tal que el públic estigui receptiu, atent i proper. A l'hora d'expressar-se utilitza un to clar, amb variacions adequades, és molt directe, té una bona qualitat de la veu i una correcta entonació, al mateix temps que és conscient que els nervis li poden jugar una mala passada i sap controlar-los.
Tanmateix, és dinàmic a l'hora de parlar i utilitza un discurs amb un ordre coherent vers els temes que tracta. Transmet seguretat, fluïdesa i riquesa lèxica.
Per últim, podríem dir que és un bon comunicador perquè relata les seves experiències i vocalitza correctament.


Finalment, m'agradaria recomanar-vos el llibre 'Com parlar bé en públic' de Rubio,J. i Puigpelat, F. Ed. Pòrtic i edició butxaca, ja que jo li he pogut treure molt de profit i m'ha servit de molt.




Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

diumenge, 27 d’octubre del 2013

La poesia, què és i la seva representació

Benvolguts i benvolgudes,
Avui parlarem de la poesia. 
La poesia és l’art d’expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, la pròpia identitat amb vivències elementals i permanents.

"La poesia, és aquest dubte prolongat entre el so i el sentit"- P. Valery. 
Així doncs, la musicalitat i el joc verbal, permet sortir d'allò que no es quotidià, la qual ofereix la possibilitat d'usar-la en el nostre dia a dia. Trobar allò que t'aporta la poesia, fa que trobem el significat de les paraules i sigui significatiu per a nosaltres. A continuació us mostro un vídeo del que acabem d'explicar.


Seguidament us mostro una imatge de la meva representació gràfica de la poesia.


Finalment, considero que aquesta sessió m'ha acostat a la poesia i m'ha ajudat a veure de quines riqueses està composta. Abans d'aquesta sessió, per a mi la poesia era quelcom que avorria i que requeria massa implicació, pel que fa a la rima i la mètrica elaborada durant tot el batxillerat. Però avui l'he vist amb uns altres ulls, he vist la poesia com un art, l'art de comunicar-te amb els altres d'una manera dolça i fantàstica. Així doncs, m'he adonat que hi ha molts tipus de poesia i de diversos estils. 

Per acabar, us mostro tres pàgines web que m'han semblat molt interessants. En les quals hi trobem un ampli ventall de poesies i autors diversos:


Espero que us hagi agradat,
Fins aviat!

divendres, 25 d’octubre del 2013

L'educació amb comunicació audiovisual

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de l'educació que es pot donar a través de la comunicació audiovisual.

Pel que fa al llenguatge audiovisual té aspectes que poden canviar la visió del públic, els quals requereixen un aprenentatge. Hi ha molts individus que no reconeixen aquests aspectes, degut a la seva subtilesa.

Així doncs hi ha dos pilars fonamentals de la comunicació: l'escola i la família, degut que la població col·labora i forma part d'aquests dos. Tant l'escola com la família són mitjans de comunicació fonamentals per l'educació dels infants. Si la família no té bona comunicació, els infants es centraran amb la televisió. Si l'escola o el professor no mostra interès pels infants i no estableix una bona comunicació, també influirà en l'educació i comunicació dels nens/es.

Cal que els mitjans de comunicació siguin responsables de les informacions que emeten, ja que també estan educant als nens i nenes.
El llenguatge oral i escrit, tenen una lògica diferent de la del llenguatge audiovisual. No es parla de la lògica digital, ja que s'utilitza l'aparell tecnològic, però no des de la perspectiva pedagògica que pot aportar als alumnes, així que es desaprofiten els aparells tecnològics. El llenguatge visual entra per les emocions i transmet un missatge més emotiu i un discurs direccional.

Per acabar, cal fer una alfabetització digital, que permeti que tots els individus puguem treure el major potencial d'aquest àmbit de la comunicació.

A continuació us mostro un seguit de vídeos, els quals ensenyen valors i idees a través de la comunicació audiovisual i les seves tècniques:






En quant a l'entrevista següent, el Dr. Orozco porta a terme una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals.


Edu3.cat

Després de veure aquest vídeo, les paraules d'en Guillermo Orozco m'han portat a fer una reflexió sobre la comunicació audiovisual i la importància que té en l'actualitat.

Així doncs, considero que actualment els especialistes tenen un coneixement molt profund del que vindria a ser la comunicació audiovisual i les seves tècniques, la qual cosa fa que el públic no s'adoni dels missatges i informacions que es transmeten, ja que són tan subtils que requereixen molta atenció per veure-ho. Tot i així, crec que no estaria gens malament, que tot individu de la societat tingues una mínima noció de les bases de la comunicació i de les seves tècniques. D'aquesta manera tothom seria lliure per crear les seves idees i pensaments. Al mateix temps, els receptors podrien escollir i decidir quin tipus de comunicació mirar, escoltar o seguir.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

Tota la informació ha estat extreta d'un dossier adreçat per la professora.

dijous, 24 d’octubre del 2013

La descripció

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de la descripció i les seves característiques.
La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, entre d’altres. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Hi ha dos tipus de descripció:
  • Descripció objectiva: l’autor té  una actitud imparcial davant de l’objecte descrit, i descriu amb objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen. Com per exemple textos acadèmics o científics.
  • Descripció subjectiva: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte descrit. Sol tenir una finalitat estètica.

L’estructura dels textos descriptius es basa en:
  • Establiment del tema, es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
  • Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
  • Relació amb el món exterior, tant espai com temps.
Cal seleccionar les paraules precises, que ens permetin imaginar l’objecte, explorar la situació, i realització segons un punt de vista determinats.

S’han d’ordenar les informacions que hem obtingut per a iniciar la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.

A continuació us vull mostrar una descripció escrita, d'un treball "Qui ets tu?". 

L’Esther és alta i amb un cos proporcionat, de pell moreneta a l’estiu i blanqueta a l’hivern. Amb una cara rodoneta que transmet tendresa, on hi té uns ulls grans molt foscos, que amb la llum del sol van del marró fosc al marró mel amb un cop de mirada. Semblen dos rajos de llum, degut a la intensitat de la seva mirada, la qual mostra atenció cap als altres i cap a tot el que es mou al seu voltant. Més avall té unes galtones que cada cop que les veus venen ganes de fer-hi petonets. Tocant d’uns llavis suaus i carnosos que amaguen un somriure extraordinari.
Sempre es mostra riallera i feliç, feliç amb la vida que té i amb la que porta. Tot i la serenitat que destaca en ella, té un punt de bogeria i nena dins seu, que en fa quelcom màgic de tot allò que envolta i crea. Tot i la senzillesa que la composa, sempre porta detalls característics que fan que destaqui sense haver de destacar. Una olor que queda marcada en l’olfacte de qui ha estat amb ella, una expressivitat única alhora de comunicar-se, una manera de parlar clara i fluida...
És simpàtica, mostra ganes per compartir tot el que li succeeix a la seva vida amb els del seu voltant. Mostra iniciativa per socialitzar-se i relacionar-se amb les persones que l’envolten, tot i que no gosa destacar massa entre la multitud.
Té adquirides bastants habilitats comunicatives, per la qual cosa no té problemes per comunicar-se, ni per comunicar quelcom que no li hagi agradat. Al mateix temps, sembla mostrar un caràcter bastant fort, el qual no acostuma a treure públicament.
Un cop considera hom, algú de confiança, tret que la tracti com no és degut o la decepcioni, sempre més serà una persona ben valorada per a ella.

Així doncs, la seva tendresa, simpatia, diversió i atenció per els altres, fa que composin una noieta dolça com el sucre, bona com el pa i gran com el sol.


Aquesta activitat m'ha semblat molt productiva, pel fet que m'ha ajudat a conèixer una mica més a la meva companya.

Espero que us hagi servit!
Fins aviat!!!

La informació d'aquest post ha estat extreta d'apunts de classe.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Procés de la composició escrita

Benvolguts i benvolgudes,
Avui parlarem del procés de composició escrita.
El procés d'elaboració d'un text s'inicia amb la planificació.
La planificació és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
Dins de la planificació cal analitzar la situació comunicativa, tot observant quin tipus de destinatari tenim (grau de formalitat, formula tractament, gènere i varietat dialectal), el tema del que volem parlar, els objectius que tenim (funció narrativa, descriptiva, explicativa i persuasiva) i l'extensió i l'estructura (curta o llarga i la forma). També hi trobem la recollida de la informació, podem recopilar la informació tot realitzant una pluja d'idees (brainstorming) o realitzant una documentació profunda sobre el tema, tot preguntant-nos qui, què, on quan, perquè i com; i anotant apunts de la informació més important. Finalment cal seleccionar i ordenar la informació, tot realitzant una selecció d'idees (reflexió, concentració i sentit comú) i una ordenació d'idees, tot agrupant les informacions en mapes conceptuals o grups, i alhora agrupant-la (numeració i esquema).

La redacció és transformar els plans i les idees al llenguatge escrit. Compost per l'estructura del text, és a dir, el paràgraf (unitat temàtica, distribució d'idees en paràgrafs, tipus introductoris, tipus expositius i tipus conclusius), els connectors (tipus i funcions) i puntuació (signes d'entonació, parèntesis, guions i cometes). Pel que fa a l'estil, cal tenir en compte l'adequació, la claredat, la precisió, la concisió i la variació).

En quant a la revisió consisteix en avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i si cal modificar el text. Està composta per la revisió de continguts, que el text tingui coherència, cohesió i adequació. Tanmateix composta de la revisió gramatical i de convencions, la qual observa la correcció i la variació.

Seguidament us presento una mapa conceptual que he creat per explicar de manera més clara el procés de la composició escrita.




A continuació us mostro esquema que explica molt detalladament el procés de la composició escrita:


Finalment, tot i que coneixia els components del procés de la composició escrita, mai els havia utilitzat, ja que no els havia trobat necessaris en les tasques que he realitzat. Però ara m'adono que quan vaig realitzar el Treball de Recerca, si hagués utilitzat aquestes tres parts alhora de realitzar-lo, no m'hauria costat tant organitzar i distribuir la informació.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Trets característics de la llengua oral formal

Benvolguts i benvolgudes,
Pel que fa als trets característics de la llengua oral formal, està compost pels següents trets:
- Trets contextuals:
  • Caràcter no universal i aprenentatge escolar: L'aptitud de ser un bon comunicador és de caràcter no universal, a causa que no es desenvolupa espontàniament, sinó que l'individu pot aprendre tècniques per tal d'arribar-ho a ser.
  • Acústica, efímera i produïda en temps real: El discurs és per mitjà del canal de la veu, la qual cosa implica que la seva durada és curta, i tot i que hi hagi preparació prèvia, les oracions s'elaboren en el mateix instant.
  • Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'espai que hi ha entre l'emissor i el receptor és el mateix quan utilitzem el llenguatge oral, la qual cosa permet interacció visual amb el públic. D'aquesta manera, l'orador pot conduir el seu discurs cap a l'èxit de la comunicació.

- Trets textuals:
  • Formal i generalment monologada: Segueix unes convencions socials,  les quals fan que l'emissor eviti els trets col·loquials. Tot i els avenços tecnològics, els discursos acostumen a ser un monòleg.
  • Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Tot i que cal reservar un grau d'espontaneïtat.
  • Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Cal ser repetitiu amb la idea  que es vol transmetre. Alhora que cal afavorir l'expressió corporal (mans i cos), facial (mirada), les inflexions de la veu (volum i intensitat) i sobretot l'humor (anècdotes i experiències personals). Així, aconseguirem que el/els oient/s parin atenció en el discurs.

- Trets lingüístics:
  • Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Són trets de molta importància, ja que asseguren l'èxit i l'atenció del públic. Tenen a veure amb la veu i el ritme.
  • Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis direcció sintàctica, entre d'altres: Són característiques de la llengua oral.
  • Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: Compost de cinc nivells (fonètica, morfologia, sintàctica, semàntica i pragmàtica).

Seguidament us mostro un vídeo presentat a l'aula.




En definitiva, podríem dir que "Sir Ken Robinson" té un model eficaç de comunicació oral, el qual respon a les característiques de la llengua oral formal que acabem de veure. Es podrien resumir en les següents paraules:
 - Planificada.
 - De tema específic.
 - Generalment monologada.
 - Formal.
 - Més informativa que interactiva.
Així doncs, té un caràcter intermedi entre l'oral i l'escrit.

Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Les competències comunicatives

Benvolguts i benvolgudes,
L'entrada d'avui fa referència a les competències comunicatives que utilitzem alhora de parlar/comunicar-nos.
Podríem dir que les competències comunicatives, és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. Però per ser eficaç, primer cal aprendre, ja que hom és eficaç quan ha assolit el seu objectiu o finalitat.

Així doncs, trobem quatre tipus de coneixements i habilitats:
- Competència lingüística/gramatical
Fa referència al domini del codi lingüístic. S'ocupa de:
  • Nivell fonològic (fonema i so).
  • Nivell morfològic (forma de les paraules).
  • Nivell sintàctic (anàlisi de l'oració).
  • Nivell lèxic i semàntic (derivats i significat de les paraules).
- Competència sociolingüística
Fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'encarrega de:
  • Situació dels participants (varia segons la seva localització).
  • Propòsit de la interacció (que volem aconseguir: reivindicar, emocionar, tranquil·litzar, excitar...).
  • Normes i convencions de la interacció (Ex. no es poden realitzar monòlegs en una assemblea).
- Competència discursiva
Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significants per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de:
  • Cohesió de la forma (ordenar i estructurar les idees entre sí, per tal que estiguin relacionades: connectors i marcadors).
  • Coherència en el significat (respondre a l'objectiu demanat).

- Competència estratègica
Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
  • Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències (evitar mots crossa i cal gesticular, fer canvis d'entonació, etc.).
  • Afavorir l'efectivitat de la comunicació (ser eficaç tot usant les noves tecnologies i un suport tecnològic adequat).

Després d'haver treballat aquests conceptes, considero que les competències comunicatives són molt importants, tant per l'emissor com pel receptor. Ja que són competències que poden ajudar a millorar i rectificar la comunicació entre les persones, i principalment, en els discursos o reunions, on només hi ha un emissor.
Si la població tingués consciència/coneixement d'aquests aspectes, sovint ens estalviaríem molts mals entesos entre els individus, la qual cosa milloraria l'estat d'ànim d'aquests, ja que quan hom no es sent comprès/entès sovint el seu ànim decau, degut a la impotència de no saber-se comunicar/expressar.

A continuació adjunto un mapa conceptual de les competències comunicatives:



Espero que us hagi servit/ajudat.
Fins aviat!

dissabte, 28 de setembre del 2013

La llengua i el llenguatge, semblants i diferents alhora.

Benvolguts i benvolgudes,
Avui faré referència als conceptes llengua i llenguatge, els quals estan esmentats en les pàgines 45-50 del llibre Lingüística de l'editorial Barcelona: Barcanova, TUSON, J. (1984).

Entenem per llengua, un codi que ens permet organitzar el nostre entorn, el món en el qual vivim per fer possible la comunicació. Els éssers humans estem rebent contínuament un nombre il·limitat de percepcions, els quals necessiten ser reduïts per fer possible la comunicació. La llengua efectua aquesta reducció mitjançant una classificació de les percepcions i assignant una sèrie d'objectes i fenòmens a aquestes. I així fer possible la comunicació entre els individus de la societat.

Pel que fa al llenguatge, és el mitjà d'expressió i comunicació per excel·lència, amb el que poden reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn. Segurament, el llenguatge és responsable de què siguem capaços de pensar, ja que és un element bàsic a la constitució del pensament. El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tot i que no és l'únic. Així doncs, el llenguatge és aquesta facultat quasi innata en els individus, que ens diferencia de totes les espècies. Fins i tot de les més semblants, com per exemple els primats, els quals van ser els més desenvolupats.

En resum podríem dir que la llengua, és aquella que ens permet pensar, pactar i somiar, i un sistema de signes lingüístics. Alhora que realitza la representació particular del llenguatge. En canvi, el llenguatge, és un mitjà de comunicació, una capacitat humana, la qual ens permet expressar sentiments, emocions, entre d'altres.

Aquesta sessió m'ha servit per poder identificar i diferenciar què és la llengua i que és el llenguatge, ja que mai havia aconseguit definir específicament els dos conceptes a l'hora.

A continuació us mostro una taula que he cercat a Scribd sobre les diferències de la parla, el llenguatge, la comunicació i la llengua.


He volgut adjuntar aquesta taula perquè m'ha semblat molt interessant, ja que il·lustra aspectes que calen tenir en compte quan parlem de llengua i llenguatge i les seves aplicacions en la comunicació.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!


Les definicions d'aquest post han estat extretes d'aquesta pàgina web http://elisabetvivo.blogspot.com.es/2009/12/diferencia-entre-llengua-i-llenguatge.html

divendres, 20 de setembre del 2013

Què ha de tenir un bon comunicador?

Benvolguts i benvolgudes,
En la passada sessió de COED, vam posar en comú els adjectius i característiques que ha de tenir un bon comunicador.

Així doncs, un bon comunicador ha de tenir en comte els següents aspectes:
- Qualitat de la veu
Pot tenir la qualitat de la veu més aguda o més greu.
Cal fer una bona vocalització i articulació de les paraules i frases recitades. Alhora que s'ha de tenir en compte l'entonació per tal de poder portar a terme una bona correcció lingüística i gramatical.
Cal portar una adequada velocitat, ni molt de pressa, ni massa lent, és a dir, una velocitat pausada i àgil per tal de què sigui entenedora i assimilada per al públic.
Cal mantenir un ritme constant i evitar que sigui monòton. Per tant, cal tenir en compte la intensitat i el volum, per tal d'emfatitzar i destacar les paraules o frases de més importància en el nostre discurs.

- Llenguatge gestual
Fa referència a la mirada, al moviment del cos, a la postura del cos.
Cal mantenir una postura correcte de la tonificació del cos, per tal d'afavorir a l'esquema corporal.
Tanmateix, cal mostrar una postura relaxada i tranquil·litzadora de la cara.
Cal expressar amb el cos i extremitats, però sempre ha de ser una expressió que acompanyi al discurs, és a dir, ni fer massa moviments ni quedar-se plantat com un estaquirot.
Cal tenir en compte la mirada, és a dir, hem de mirar al públic de manera que es sentin valorats i importants en la funció de receptor.

- Claredat
Cal tenir un discurs ordenat, amb un guió ha de seguir, amb els aspectes més rellevants que es volen esmentar.
Alhora, cal tenir present el so, amb el qual ens dirigim al públic. Hem de ser conscients que el que estem dient ha d'arribar a tots els receptors.

- Humor
Cal tenir present l'humor, és a dir, és important explicar exemples i anècdotes per tal que el públic pugui seguir el discurs i aquest sigui amè. Ja que hi ha estudis que il·lustren l'atenció del receptor a les conferencies/reunions. Aquesta en un primer moment es troba al 100%, però al cap de deu o vint minuts l'atenció baixa en picat. Per tal que el públic torni a atendre, és important incloure humor en el nostre discurs, d'aquesta manera aconseguirem que el receptor torni a agafar el fil del discurs.

- Correcció lingüística
Cal tenir en compte la riquesa lèxica, és a dir, utilitzar sinònims, evitar els barbarismes, els col·loquialismes i els castellanismes (en cas de realitzar el discurs en català).
També cal portar a terme el discurs amb fluïdesa (que sigui amè) i de manera directe (amb paraules senzilles, sense utilitzar-ne de científiques i no posar-hi palla).

- Empatia
Cal saber escoltar i entendre a l'altre, tot mostrant interès i importància pel que ens explica (aquest aspecte és importantíssim per a un mestre/a).

D'una forma breu, podríem dir que en un bon comunicador es valora la veu i les seves qualitats, tot i que no és una ciència exacte. També es valora el fet de saber mantenir el discurs, és a dir, que hi hagi un dinamisme, positivisme i adequació del discurs. I finalment, es valora la pràctica i la tècnica de l'emissor, ja que la comunicació té una part d'art de cada persona.

Així doncs, personalment considero bons comunicadors a la Mònica Terribas i a l'Albert Espinosa.
La Mònica Terribas considero que té una bona qualitat de la veu, ja que porta a terme una correcta vocalització i articulació de les paraules, fa una bona entonació i adequa el ritme, el volum, la intensitat i la velocitat depenent de l'àmbit en el qual parla. Al mateix temps que fa una bona gesticulació alhora de comunicar-se, mostra una posició del cos serena i tranquil·la. Produeix discursos amb claredat amb un so dirigit al públic i amb un discurs ordenat, el qual denota que s'ha preparat un guió.





L'Albert Espinosa crec que comunica de manera directe, tot fent una bona correcció lingüística, la qual transmet una riquesa lèxica important. Al mateix temps que ho fa de manera fluïda i amb claredat, tant a nivell del so, com d'un discurs ordenat. La seva característica detonant és el positivisme i la humanitat en la qual s'expressa, fet que transmet proximitat al receptor.

Després de portar a terme aquest treball col·laboratiu amb tota la classe, considero que ha estat una tasca de profit, ja que he conegut amb més profunditat les aptituds i actituds que ha de tenir un bon comunicador. Al mateix temps que m'he adonat de la importància de comunicar-se correctament i amb claredat, ja que si hom es comunica de manera correcta la relació i la comprensió entre els individus del seu voltant serà molt més efectiva.

Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!