Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Benvolguts i benvolgudes,

Avui us parlaré de l'estructura que hem de tenir en compte alhora de realitzar un discurs.

L'estructura del discurs està composta de les següents parts:

- Introducció:

• És la presentació inicial del tema i dels objectius. Dura entre un 5-10% del discurs.
• Fent referència a la frase "Allò que comença bé ja està mig acabat", podríem dir que si l'emissor/orador fa un bon començament, aconsegueix captar l'atenció del públic i crea l'expectació necessària per mantenir-la. D'altra banda,si el públic està motivat i atent, fa que l'orador també ho estigui. D'aquesta manera el públic aporta a l'orador recursos en un moment que sol generar inseguretat, el principi. Així doncs, quan quelcom comença bé, ja tenim molt de guanyat.

      Fórmules introductòries (cal escollir-ne una per començar):

• Definició: breu comentari sobre el tema.
• Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients (és una fórmula molt positiva).
• Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. És una presentació que no connecta gaire amb les emocions i el públic.
• Preguntes: una manera d'anticipar-se per introduir el tema.
• Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions (pensaments i idees) que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents (graella, mapa conceptual). Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Com més ens arrisquem, més èxit podrem tenir, tot i que també tenim més possibilitat de fracassar (quelcom que remogui).
• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

   Així doncs, cal parar atenció, posar temps, esforços, energia i estratègia en la introducció. Per tal d'evitar      els nervis, podem memoritzar les primeres paraules del que hem de dir. Finalment, el més important, fer        una bona introducció per tal de posar-nos el públic a la butxaca.

- Desenvolupament:

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

• Per a informar: una estructura descriptiva o cronològica
• Per a convèncer: estructura inductiva o SAP. Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.

   Les idees que volem expressar, han de ser poques i molt ben explicades. Pel que fa als recursos que            emprarem, han de ser efectius (com per exemple l'humor dosificat, les anècdotes o els exemples), per tal      d'evitar que l'atenció del públic baixi i cal trobar la mida justa entre la serenitat i l'humor. Així doncs, per        mitjà d'exemples l'orador aconsegueix captivar l'atenció del públic.

-Conclusió:

Funcions bàsiques:

• Tancar el discurs.
• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge (tres o quatre idees).
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat, és a dir, cal ser profunds, tot treballant les emocions. Així doncs, no és tant important el que diem sinó com ho diem.

   La conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts, així doncs el que diguem o no, serà el que    determini el contingut al nostre públic. 

      Fórmules de tancament:

• Repetir la introducció (fer referència).
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l'acció (animar a actuar).
• Anunci d'un esdeveniment futur (quelcom que passarà).
• Promesa.
• Apel·lar als sentiments (pena, alegria, llàstima).

      La llengua del discurs expositiu:

• Neutra, precisa i accessible.
• No influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris: els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...) i els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...).

Després d'haver treballat l'estructura del discurs i les seves parts, he pogut observar que tenir un guió del discurs és quelcom interessant i necessari per a tenir èxit. Ja que el fet de tenir un guió implica que l'orador ha hagut d'invertir temps en la preparació i elaboració d'aquest. Així doncs, si som conscients dels punts del decàleg de "Com parlar bé en públic" i elaborem un guió del discurs, tindrem moltes possibilitats de realitzar un discurs amb èxit.

Seguidament us mostro l'esquema que he realitzat sobre l'estructura del discurs:

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!