Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré del llibre "Com parlar bé en públic" de
Rubio,J. i Puigpelat, F. Ed. Pòrtic
Els aspectes més importants a destacar quan hem de parlar en públic són:
- Controlar els nervis: cal evitar tics nerviosos i
acceptar que estem nerviosos. També cal tenir una respiració profunda i
calmada.
- El guió és fonamental: cal tenir una bona estructura.
Tanmateix cal trobar les idees principals i memoritzar-les. Cal tenir en
present que el què volem dir ha d'estar organitzat segons els diversos
nivells d'atenció del públic,
- Domini de la llengua: Cal tenir una bona correcció
lingüística i riquesa lèxica.
- Discurs clau i breu: Cal produir frases curtes, tot
seguint un ordre lògic de les idees. Amb una estructura determinada. Tanmateix cal tenir en compte la capacitat de síntesi i valoració de la informació important.
- Tenir clar l'objectiu del
discurs: Cal tenir clar que volem transmetre al públic, per tal de persuadir-lo i convence'l.
- El feedback que observem és molt important (retroalimentació): Cal observar al públic per tal de poder valorar la seva atenció i d'aquesta manera canviar l'ordre de la presentació. D'aquesta manera tindrem alternatives per captivar l'atenció del receptor.
- Tenir una bona correcció de la posició del cos: Cal mostrar el cos sencer, tenir en compte de no creuar els braços i transmetre una posició serena, relaxada i tranquil·la.
- Control o consciència de la veu de l'individu: Cal saber que és un suport de la comunicació, un tret d'identitat d'expressió del ser i un instrument (eina de treball) molt fràgil que cal cuidar, hidratar i aprendre a respirar i s'usa com a vehicle i referent (sobretot per als infants). Al mateix temps, denota l'estat d'ànim i l'actitud que tenim. Finalment, cal tenir en compte les tres V: volum i intensitat (no caure mai en el fluix), velocitat (ni molt lent ni molt ràpid, per tal que el públic pugui interioritzar el que escolta i cal contar fins a tres per marcar pauses en el discurs) i la vocalització.
- El discurs ha de tenir una estructura: Cal dir de què parlarem, parlar-ne i dir de què hem parlat. Ja que la vida de les paraules és efímera (de poca durada) i qui parla ha d'anar repetint la idea que vol transmetre des de diferents perspectives per tal que el públic ho pugui entendre i interioritzar.
Un cop realitzat el decàleg, considero que ha estat una tasca enriquidora i molt productiva, ja que m'ha servit per observar alguns aspectes que no tenia en compte a l'hora de parlar en públic, al mateix temps que he après alguns recursos per evitar que els nervis em juguin una mala passada. Així doncs, penso que aquest decàleg em servirà de molt al llarg de la meva formació i fins i tot de la meva vida professional.
A continuació us mostro un vídeo on en Sir Ken Robinson porta a terme un discurs sobre com eduquen la creativitat les escoles. D'aquesta manera podríem dir que Robinson és un bon comunicador perquè té una forma d'expressar-se molt peculiar i característica. Ja que en els seus discursos realitza petites intervencions humorístiques per tal que el públic estigui receptiu, atent i proper. A l'hora d'expressar-se utilitza un to clar, amb variacions adequades, és molt directe, té una bona qualitat de la veu i una correcta entonació, al mateix temps que és conscient que els nervis li poden jugar una mala passada i sap controlar-los.
Tanmateix, és dinàmic a l'hora de parlar i utilitza un discurs amb un ordre coherent vers els temes que tracta. Transmet seguretat, fluïdesa i riquesa lèxica.
Per últim, podríem dir que és un bon comunicador perquè relata les seves experiències i vocalitza correctament.
A continuació us mostro un vídeo on en Sir Ken Robinson porta a terme un discurs sobre com eduquen la creativitat les escoles. D'aquesta manera podríem dir que Robinson és un bon comunicador perquè té una forma d'expressar-se molt peculiar i característica. Ja que en els seus discursos realitza petites intervencions humorístiques per tal que el públic estigui receptiu, atent i proper. A l'hora d'expressar-se utilitza un to clar, amb variacions adequades, és molt directe, té una bona qualitat de la veu i una correcta entonació, al mateix temps que és conscient que els nervis li poden jugar una mala passada i sap controlar-los.
Tanmateix, és dinàmic a l'hora de parlar i utilitza un discurs amb un ordre coherent vers els temes que tracta. Transmet seguretat, fluïdesa i riquesa lèxica.
Per últim, podríem dir que és un bon comunicador perquè relata les seves experiències i vocalitza correctament.
Finalment, m'agradaria recomanar-vos el llibre 'Com parlar bé en públic' de Rubio,J. i Puigpelat, F. Ed. Pòrtic i edició butxaca, ja que jo li he pogut treure molt de profit i m'ha servit de molt.
Espero que us hagi servit.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada