Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Trets característics de la llengua oral formal

Benvolguts i benvolgudes,
Pel que fa als trets característics de la llengua oral formal, està compost pels següents trets:
- Trets contextuals:
  • Caràcter no universal i aprenentatge escolar: L'aptitud de ser un bon comunicador és de caràcter no universal, a causa que no es desenvolupa espontàniament, sinó que l'individu pot aprendre tècniques per tal d'arribar-ho a ser.
  • Acústica, efímera i produïda en temps real: El discurs és per mitjà del canal de la veu, la qual cosa implica que la seva durada és curta, i tot i que hi hagi preparació prèvia, les oracions s'elaboren en el mateix instant.
  • Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'espai que hi ha entre l'emissor i el receptor és el mateix quan utilitzem el llenguatge oral, la qual cosa permet interacció visual amb el públic. D'aquesta manera, l'orador pot conduir el seu discurs cap a l'èxit de la comunicació.

- Trets textuals:
  • Formal i generalment monologada: Segueix unes convencions socials,  les quals fan que l'emissor eviti els trets col·loquials. Tot i els avenços tecnològics, els discursos acostumen a ser un monòleg.
  • Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Tot i que cal reservar un grau d'espontaneïtat.
  • Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Cal ser repetitiu amb la idea  que es vol transmetre. Alhora que cal afavorir l'expressió corporal (mans i cos), facial (mirada), les inflexions de la veu (volum i intensitat) i sobretot l'humor (anècdotes i experiències personals). Així, aconseguirem que el/els oient/s parin atenció en el discurs.

- Trets lingüístics:
  • Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Són trets de molta importància, ja que asseguren l'èxit i l'atenció del públic. Tenen a veure amb la veu i el ritme.
  • Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis direcció sintàctica, entre d'altres: Són característiques de la llengua oral.
  • Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: Compost de cinc nivells (fonètica, morfologia, sintàctica, semàntica i pragmàtica).

Seguidament us mostro un vídeo presentat a l'aula.




En definitiva, podríem dir que "Sir Ken Robinson" té un model eficaç de comunicació oral, el qual respon a les característiques de la llengua oral formal que acabem de veure. Es podrien resumir en les següents paraules:
 - Planificada.
 - De tema específic.
 - Generalment monologada.
 - Formal.
 - Més informativa que interactiva.
Així doncs, té un caràcter intermedi entre l'oral i l'escrit.

Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!

dissabte, 28 de setembre del 2013

La llengua i el llenguatge, semblants i diferents alhora.

Benvolguts i benvolgudes,
Avui faré referència als conceptes llengua i llenguatge, els quals estan esmentats en les pàgines 45-50 del llibre Lingüística de l'editorial Barcelona: Barcanova, TUSON, J. (1984).

Entenem per llengua, un codi que ens permet organitzar el nostre entorn, el món en el qual vivim per fer possible la comunicació. Els éssers humans estem rebent contínuament un nombre il·limitat de percepcions, els quals necessiten ser reduïts per fer possible la comunicació. La llengua efectua aquesta reducció mitjançant una classificació de les percepcions i assignant una sèrie d'objectes i fenòmens a aquestes. I així fer possible la comunicació entre els individus de la societat.

Pel que fa al llenguatge, és el mitjà d'expressió i comunicació per excel·lència, amb el que poden reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn. Segurament, el llenguatge és responsable de què siguem capaços de pensar, ja que és un element bàsic a la constitució del pensament. El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tot i que no és l'únic. Així doncs, el llenguatge és aquesta facultat quasi innata en els individus, que ens diferencia de totes les espècies. Fins i tot de les més semblants, com per exemple els primats, els quals van ser els més desenvolupats.

En resum podríem dir que la llengua, és aquella que ens permet pensar, pactar i somiar, i un sistema de signes lingüístics. Alhora que realitza la representació particular del llenguatge. En canvi, el llenguatge, és un mitjà de comunicació, una capacitat humana, la qual ens permet expressar sentiments, emocions, entre d'altres.

Aquesta sessió m'ha servit per poder identificar i diferenciar què és la llengua i que és el llenguatge, ja que mai havia aconseguit definir específicament els dos conceptes a l'hora.

A continuació us mostro una taula que he cercat a Scribd sobre les diferències de la parla, el llenguatge, la comunicació i la llengua.


He volgut adjuntar aquesta taula perquè m'ha semblat molt interessant, ja que il·lustra aspectes que calen tenir en compte quan parlem de llengua i llenguatge i les seves aplicacions en la comunicació.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!


Les definicions d'aquest post han estat extretes d'aquesta pàgina web http://elisabetvivo.blogspot.com.es/2009/12/diferencia-entre-llengua-i-llenguatge.html