Pàgines

diumenge, 27 d’octubre del 2013

La poesia, què és i la seva representació

Benvolguts i benvolgudes,
Avui parlarem de la poesia. 
La poesia és l’art d’expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, la pròpia identitat amb vivències elementals i permanents.

"La poesia, és aquest dubte prolongat entre el so i el sentit"- P. Valery. 
Així doncs, la musicalitat i el joc verbal, permet sortir d'allò que no es quotidià, la qual ofereix la possibilitat d'usar-la en el nostre dia a dia. Trobar allò que t'aporta la poesia, fa que trobem el significat de les paraules i sigui significatiu per a nosaltres. A continuació us mostro un vídeo del que acabem d'explicar.


Seguidament us mostro una imatge de la meva representació gràfica de la poesia.


Finalment, considero que aquesta sessió m'ha acostat a la poesia i m'ha ajudat a veure de quines riqueses està composta. Abans d'aquesta sessió, per a mi la poesia era quelcom que avorria i que requeria massa implicació, pel que fa a la rima i la mètrica elaborada durant tot el batxillerat. Però avui l'he vist amb uns altres ulls, he vist la poesia com un art, l'art de comunicar-te amb els altres d'una manera dolça i fantàstica. Així doncs, m'he adonat que hi ha molts tipus de poesia i de diversos estils. 

Per acabar, us mostro tres pàgines web que m'han semblat molt interessants. En les quals hi trobem un ampli ventall de poesies i autors diversos:


Espero que us hagi agradat,
Fins aviat!

divendres, 25 d’octubre del 2013

L'educació amb comunicació audiovisual

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de l'educació que es pot donar a través de la comunicació audiovisual.

Pel que fa al llenguatge audiovisual té aspectes que poden canviar la visió del públic, els quals requereixen un aprenentatge. Hi ha molts individus que no reconeixen aquests aspectes, degut a la seva subtilesa.

Així doncs hi ha dos pilars fonamentals de la comunicació: l'escola i la família, degut que la població col·labora i forma part d'aquests dos. Tant l'escola com la família són mitjans de comunicació fonamentals per l'educació dels infants. Si la família no té bona comunicació, els infants es centraran amb la televisió. Si l'escola o el professor no mostra interès pels infants i no estableix una bona comunicació, també influirà en l'educació i comunicació dels nens/es.

Cal que els mitjans de comunicació siguin responsables de les informacions que emeten, ja que també estan educant als nens i nenes.
El llenguatge oral i escrit, tenen una lògica diferent de la del llenguatge audiovisual. No es parla de la lògica digital, ja que s'utilitza l'aparell tecnològic, però no des de la perspectiva pedagògica que pot aportar als alumnes, així que es desaprofiten els aparells tecnològics. El llenguatge visual entra per les emocions i transmet un missatge més emotiu i un discurs direccional.

Per acabar, cal fer una alfabetització digital, que permeti que tots els individus puguem treure el major potencial d'aquest àmbit de la comunicació.

A continuació us mostro un seguit de vídeos, els quals ensenyen valors i idees a través de la comunicació audiovisual i les seves tècniques:






En quant a l'entrevista següent, el Dr. Orozco porta a terme una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals.


Edu3.cat

Després de veure aquest vídeo, les paraules d'en Guillermo Orozco m'han portat a fer una reflexió sobre la comunicació audiovisual i la importància que té en l'actualitat.

Així doncs, considero que actualment els especialistes tenen un coneixement molt profund del que vindria a ser la comunicació audiovisual i les seves tècniques, la qual cosa fa que el públic no s'adoni dels missatges i informacions que es transmeten, ja que són tan subtils que requereixen molta atenció per veure-ho. Tot i així, crec que no estaria gens malament, que tot individu de la societat tingues una mínima noció de les bases de la comunicació i de les seves tècniques. D'aquesta manera tothom seria lliure per crear les seves idees i pensaments. Al mateix temps, els receptors podrien escollir i decidir quin tipus de comunicació mirar, escoltar o seguir.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

Tota la informació ha estat extreta d'un dossier adreçat per la professora.

dijous, 24 d’octubre del 2013

La descripció

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de la descripció i les seves característiques.
La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, entre d’altres. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Hi ha dos tipus de descripció:
  • Descripció objectiva: l’autor té  una actitud imparcial davant de l’objecte descrit, i descriu amb objectivitat i precisió les característiques que millor el defineixen. Com per exemple textos acadèmics o científics.
  • Descripció subjectiva: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte descrit. Sol tenir una finalitat estètica.

L’estructura dels textos descriptius es basa en:
  • Establiment del tema, es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
  • Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
  • Relació amb el món exterior, tant espai com temps.
Cal seleccionar les paraules precises, que ens permetin imaginar l’objecte, explorar la situació, i realització segons un punt de vista determinats.

S’han d’ordenar les informacions que hem obtingut per a iniciar la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.

A continuació us vull mostrar una descripció escrita, d'un treball "Qui ets tu?". 

L’Esther és alta i amb un cos proporcionat, de pell moreneta a l’estiu i blanqueta a l’hivern. Amb una cara rodoneta que transmet tendresa, on hi té uns ulls grans molt foscos, que amb la llum del sol van del marró fosc al marró mel amb un cop de mirada. Semblen dos rajos de llum, degut a la intensitat de la seva mirada, la qual mostra atenció cap als altres i cap a tot el que es mou al seu voltant. Més avall té unes galtones que cada cop que les veus venen ganes de fer-hi petonets. Tocant d’uns llavis suaus i carnosos que amaguen un somriure extraordinari.
Sempre es mostra riallera i feliç, feliç amb la vida que té i amb la que porta. Tot i la serenitat que destaca en ella, té un punt de bogeria i nena dins seu, que en fa quelcom màgic de tot allò que envolta i crea. Tot i la senzillesa que la composa, sempre porta detalls característics que fan que destaqui sense haver de destacar. Una olor que queda marcada en l’olfacte de qui ha estat amb ella, una expressivitat única alhora de comunicar-se, una manera de parlar clara i fluida...
És simpàtica, mostra ganes per compartir tot el que li succeeix a la seva vida amb els del seu voltant. Mostra iniciativa per socialitzar-se i relacionar-se amb les persones que l’envolten, tot i que no gosa destacar massa entre la multitud.
Té adquirides bastants habilitats comunicatives, per la qual cosa no té problemes per comunicar-se, ni per comunicar quelcom que no li hagi agradat. Al mateix temps, sembla mostrar un caràcter bastant fort, el qual no acostuma a treure públicament.
Un cop considera hom, algú de confiança, tret que la tracti com no és degut o la decepcioni, sempre més serà una persona ben valorada per a ella.

Així doncs, la seva tendresa, simpatia, diversió i atenció per els altres, fa que composin una noieta dolça com el sucre, bona com el pa i gran com el sol.


Aquesta activitat m'ha semblat molt productiva, pel fet que m'ha ajudat a conèixer una mica més a la meva companya.

Espero que us hagi servit!
Fins aviat!!!

La informació d'aquest post ha estat extreta d'apunts de classe.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Anàlisi d'un blog

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us presento un document de Google Drive, en el qual he realitzat un anàlisi d'un bloc, el qual l'he realitzat basant-me en la teoria del llibre "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents" de Francesc Balagué i Felipe Zayas.




Aquesta sessió m'ha servit per treballar més profundament el llibre i conèixer una mica més els tipus de  blogs que hi ha i les aplicacions que s'hi poden trobar.

Espero que us faci servei.
Fins aviat.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Llibre Usos educatius dels blogs

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré del llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per als docents, de Francesc Balagués i Felipe Zayas.
Seguidament us mostro les idees principals del llibre i les informacions que m'han semblat més adequades.

Què és un blog?
Un blog és un lloc web que s’actualitza periòdicament i on la informació (textos o articles d’autor/s) va quedant organitzada per ordre cronològic invers.  Els blogs permeten als lectors interactuar amb l’autor, tenen l’opció de cercar i organitzar informació de diverses maneres.  Al mateix temps, és fàcil d’utilitzar i no requereix tenir coneixements de programació ni de disseny per editar i actualitzar. Tanmateix, permet combinar de manera senzilla el treball a l’aula i el treball a distància.
Célestin Freinet, va ser un dels protagonistes de l’Escola Nova. El qual va introduir noves eines de comunicació. Com per exemple, la impremta i la revista escolar, per tal d’editar de manera cooperativa les produccions infantils i la correspondència escolar, on els infants d’una escola enviaven cartes per comunicar-se amb infants d’altres escoles.

Classes de blogs
A continuació trobem dos grans tipus de blogs:
  • Blogs educatius:

-Blogs de centre: són blogs escolars, els quals tenen l’objectiu d’informar i donen l’opinió en certs aspectes.
-Blogs de seminaris i cursos formatius del professorat en les TIC: són blogs que contenen informacions i tutorials de referència pels assistents.
-Blogs de professors (individuals): són blogs destinats a comunicar les pròpies reflexions del mestre sobre l’educació, sobre metodologia en àrees concretes i donar noticia sobre nous recursos.
  • Blogs d’aula:

-Blogs d’aula del professor: té l’objectiu de proporcionar informació als alumnes, tot proposant activitats complementàries, donants instruccions per a tasques diverses, entre d’altres.
-Blogs de professor-alumnes: tenen la intenció de quaderns digitals, opinions d’un llibre, crear debats entre els alumnes, entre d’altres.
-Blogs d’aula de l’alumne: estan creats i administrats pels alumnes i tenen l’objectiu de penjar-hi treballs i tasques realitzades a l’aula, guia de navegació o carpeta d’aprenentatge digital.

Comparació de diverses plataformes:
  • Blogger / Blogspot: disposa de pàgines estàtiques, no permet jerarquitzar les pàgines, permet diferents rols d’usuaris registrats, no permet pujar arxius, permet controlar comentaris, no deixa organitzar les categories, permet l’ús d’etiquetes i compta amb alguns extres com els widgets.
  • Tumblr: disposa d’un software lliure, i això fa que sigui senzill modificar la web, sempre i quan tinguem coneixements.
  • Wordpress: disposa de pàgines estàtiques, permet jerarquitzar les pàgines, permet pujar arxius, permet controlar comentaris, permet organitzar les categories, permet l’ús d’etiquetes i igual que el blogger té com a extres els widgets.


Implicacions socials i educatives
  • Blogaire: és aquell qui crea i manté actualitzat el seu blog.
  • Blogroll o llista de blogs: es tracta d’un menú que es mostra a la portada del blog en què apareix la llista d’enllaços que l’autor/s d’un blog recomanen i que destaquen per la relació que tenen amb la temàtica del blog.
  • Blogosfera: és el terme amb el qual s’agrupa la totalitat de weblogs. Així doncs, és un organisme viu, una xarxa biològica que com a tal no té límits. Tanmateix, està composta per comunitats que cada vegada seran més diverses. Pel que fa a la blogosfera educativa, engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blogaires, els lectors dels blogs i els altres blogaires.

Quin ús pot tenir un blog en educació?
Es tracta d’una eina que incrementa les possibilitats de comunicació alhora que afavoreix l’activitat dels alumnes, imprescindible per a la construcció dels seus coneixements. També fomenta la interacció, tant entre els alumnes com entre els alumnes i el professor. Per últim, els blogs obren el que succeeix a l’aula a la resta de la societat.
Així doncs, els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.

Glossari
  • Comentari: és el motor d’interactivitat entre l’autor i el lector i el que ajudarà a crear coneixement, és a dir, a rebre feedback.
  • Etiquetes i categories: són elements que faciliten l’organització i identificació dels continguts. És una manera d’organitzar la informació cada vegada més comuna en entorns virtuals i en la web 2.0.
  • Ping: és el sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d’enviar un avís a directoris de blogs, on van apareixent els títols dels últims articles publicats en la blogosfera.
  • Plugin o “widget”: són complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies de la plataforma.
  • Post: article o entrada, el cos de contingut que forma el blog.
  • Retroenllaços (trackbacks): quan es fa referència a un article o entrada publicat en un altre blog, es crea una relació entre aquests blogs de tal manera que es pot visualitzar quins blogs enllacen directament a un article concret.
  • RSS, feed o sindicació: la sindicació a través d’RSS (really simple syndication) és la nova forma d’accedir a la informació. Consisteix en què una vegada seleccionades les fonts d’informació d’interès, aquestes fonts enviïn avisos d’actualització a l’usuari, sense la necessitat que l’usuari hagi d’anar comprovant si hi ha novetats en cada una d’elles.
  • Un blogaire és aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Per norma general el blog no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles).


Què és la WEB 2.0 o web social?
És una eina que permet la creació de contingut i compartir-lo. L’usuari és protagonista, decideix, etiqueta, crea, comparteix, organitza, distribueix, recull i selecciona. La web esdevé un gran espai de lectura i escriptura, on la informació es converteix en conversa. La característica principal és que són els mateixos usuaris els que creen i organitzen els continguts, amb la qual cosa s’estableix una estructura de la informació més horitzontal i democràtica.

http://www.blocdeblocs.net/llibre-us-educatiu-dels-blogs/

Un cop m'he llegit el llibre i hem comentat els punts més importants a l'aula. Considero que ha estat una tasca de profit, ja que desconeixia el immens món dels blogs i les seves múltiples utilitats. A més a més, crec que la creació d'un blog per a usar-lo com a recurs educatiu és important per al desenvolupament de les capacitats bàsiques dels infants, al mateix temps que afavoreix el seu aprenentatge motriu i cognitiu.


Seguidament us mostro un document dels aspectes més interessants del llibre que he cercat a la web Slideshare.


Tota la informació d'aquest post ha estat extreta del llibre.
Espero que us hagi servit.
Fins aviat! 

divendres, 18 d’octubre del 2013

Procés de la composició escrita

Benvolguts i benvolgudes,
Avui parlarem del procés de composició escrita.
El procés d'elaboració d'un text s'inicia amb la planificació.
La planificació és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
Dins de la planificació cal analitzar la situació comunicativa, tot observant quin tipus de destinatari tenim (grau de formalitat, formula tractament, gènere i varietat dialectal), el tema del que volem parlar, els objectius que tenim (funció narrativa, descriptiva, explicativa i persuasiva) i l'extensió i l'estructura (curta o llarga i la forma). També hi trobem la recollida de la informació, podem recopilar la informació tot realitzant una pluja d'idees (brainstorming) o realitzant una documentació profunda sobre el tema, tot preguntant-nos qui, què, on quan, perquè i com; i anotant apunts de la informació més important. Finalment cal seleccionar i ordenar la informació, tot realitzant una selecció d'idees (reflexió, concentració i sentit comú) i una ordenació d'idees, tot agrupant les informacions en mapes conceptuals o grups, i alhora agrupant-la (numeració i esquema).

La redacció és transformar els plans i les idees al llenguatge escrit. Compost per l'estructura del text, és a dir, el paràgraf (unitat temàtica, distribució d'idees en paràgrafs, tipus introductoris, tipus expositius i tipus conclusius), els connectors (tipus i funcions) i puntuació (signes d'entonació, parèntesis, guions i cometes). Pel que fa a l'estil, cal tenir en compte l'adequació, la claredat, la precisió, la concisió i la variació).

En quant a la revisió consisteix en avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i si cal modificar el text. Està composta per la revisió de continguts, que el text tingui coherència, cohesió i adequació. Tanmateix composta de la revisió gramatical i de convencions, la qual observa la correcció i la variació.

Seguidament us presento una mapa conceptual que he creat per explicar de manera més clara el procés de la composició escrita.




A continuació us mostro esquema que explica molt detalladament el procés de la composició escrita:


Finalment, tot i que coneixia els components del procés de la composició escrita, mai els havia utilitzat, ja que no els havia trobat necessaris en les tasques que he realitzat. Però ara m'adono que quan vaig realitzar el Treball de Recerca, si hagués utilitzat aquestes tres parts alhora de realitzar-lo, no m'hauria costat tant organitzar i distribuir la informació.

Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Llicència Creative Commons

Benvolguts i benvolgudes,

Avui us parlaré de les llicències que hi ha en els documents, imatges i vídeos que trobem a Internet, i l'ús que en podem fer.
Tal com diu la pàgina web Creative Commons Espanya, en  primer lloc, abans de copiar o descarregar qualsevol document, hem de saber si té llicència Creative Commons, és a dir, si és quelcom lliure per a tothom o té una llicència de privacitat, el/la qual no es pot agafar. Seguidament us mostro els tipus de llicències que hi ha:


-Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autor/a.

-No Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.

-Sense obres derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.

-Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència al ser divulgades.

Així doncs, pel que fa a pàgines d'on es poden agafar documents lliures de llicències és Wikipedia, on tots els articles i informacions són lliures.
Pel que fa a les imatges podem utilitzar la pàgina Wikimedia Commons, on totes les imatges són lliures de llicències. Al mateix temps, que també és pot usar la web Flickr, la qual té moltes imatges lliures de llicència, tot i que no ho són totes. Per això, es recomana mirar-ho, prement amb el botó dret sobre la foto.
En quant a músiques lliures de llicències, podem utilitzar les següents pàgines: SoundCloud i Jamendo, en les quals es pot descarregar tota la música que vulguem, tot i que no hi ha cançons gaire conegudes.
I per trobar vídeos amb llicència Creative Commons, trobem la pàgina Vimeo.

Fen referència als diaris, n'hi ha molts que a baix de tot de la web posen 'All right reserved', el que significa que tothom és lliure per llegir les seves pàgines i articles, però que ningú els pot agafar, descarregar o copiar. Com per exemple La Vanguardia. En canvi, hi ha d'altres diaris que són lliures de llicències, és a dir, tenen una llicència Creative Commons, com és el cas de El diario.

A continuació us deixo el link de la pàgina de Creative Commons, per tal de que pugueu veure quins tipus de llicències hi ha i quines combinacions es poden crear per a cada pàgina.

Personalment, considero que aquesta sessió m'ha servit de molt, ja que mai, abans, m'havia plantejat si era legal o no agafar imatges d'Internet, i encara menys que podria ser un delicte. A més a més, m'ha servit per saber d'on puc o no puc descarregar-me imatges i com puc comprovar que la font és lliure de drets d'autor. Finalment penso que tothom que tingui, ni que sigui una petita relació amb Internet, hauria d'assistir alguna xerrada sobre la importància de les llicències a Internet.

Així doncs, finalment m'agradaria mostrar-vos el següent vídeo, el qual explica què són les llicències Creative Commons i per a què serveixen:


Espero que us hagi servit d'ajuda.
Fins aviat!