Pàgines

divendres, 29 de novembre del 2013

Recital de poemes

Benvolguts i benvolgudes,
Aquí us presento el poema que he estat treballant durant dies per a recitar-lo en el recital de poemes de l'aula. 
El primer document que observeu és un google-docs, en el qual hi ha il·lustrat el poema, i seguidament, hi trobem el vídeo de com jo he recitat el poema, tot donant importància a l'entonació, a la vocalització, a la velocitat, a la postura, entre molts d'altres.









Després d'assistir a la sessió de recital de poemes, m'he adonat com d'interessants són els poemes. Sempre havia pensat que eren paraules amb masses emocions entaforades sense cap sentit racional. Però avui, m'he adonat quant de plenes són aquestes paraules plenes d'emocions i sentiments que es transmeten amb una certa gràcia de rima.

El poema que mostro amb anterioritat, l'he escollit perquè la Fageda d'en Jordà es un lloc entranyable i arrebossat d'encant i màgia, les quals relata molt bé en Joan Maragall en aquest poema.
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XlX al XX. La seva obra manuscrita es conserva al'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Al mateix temps, va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.



Espero que us hagi fet servei.
Fins aviat!

La informació d'aquest post l'he extret de les següents pàgines web:

dijous, 28 de novembre del 2013

Treballem amb eines per organitzar el pensament

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de diverses pàgines web, les quals ens ajuden a organitzar el pensament.


Tal com diu el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, és una eina web que ens permet crear murals digitals multimèdia. Els murals realitzats amb Glogster poden ser impresos, inserits en una web (blog), projectats i utilitzats en una aula per mitjà d'una PDI (Pissarra Digital Interactiva) o una pissarra digital normal com a suport a la presentació d'uns determinats continguts.
És una excel·lent opció per guardar i compartir diferents continguts multimèdia sense complicar-nos amb masses opcions. El podem utilitzar com un document personal o comuna pissarra col·laborativa. Així doncs, és molt simple, es presenta com un taulell en blanc que podrem usar com vulguem tan sols arrossegant i deixant anar els elements que vulguem guardar (imatges, vídeos, textos, àudio, presentacions). D'aquesta manera, podem tenir de manera organitzada idees, recordatoris, informacions, entre d'altres que suggereixen a la memòria. Al mateix temps, la informació es pot organitzar amb columnes. Un dels grans avantatges d'aquesta web és que per crear un mur Padlet, no cal registrar-se. L'únic requisit és que s'ha de compartir a la xarxa. Un exemple de Padlet portat a terme en l'educació infantil podria ser la Maleta viatgera.
És una aplicació de caràcter gratuït en la que l'usuari pot crear la seva pròpia word clouds (núvol de paraules), les quals poden adoptar diverses formes, colors i fonts. És una eina que fa que l'individu es familiaritzi amb un nou concepte de presentació visual de paraules destacades a partir d'un simple text. El resultat de la imatge de paraules, denota que la paraula més gran és la paraula és la que es repeteix més vegades.

A continuació us adjunto un wordle creat amb el text d'aquesta entrada.




-Mapes conceptuals:
Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament en l'educació. Ja que la creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Al mateix temps, és molt important l'estructura i l'organització d'aquest.

CmapsTools: És una eina per confeccionar esquemes i mapes conceptuals. L'objectiu d'aquest programa consisteix a presentar gràficament conceptes teòrics. Aquest fi el porta a terme a través d'una llista completa de recursos visuals que permeten vincular idees de diferents maneres.
Aspecte de més a mes: es poden crear fletxes des dels conceptes i des dels connectors. Per posar fletxes, cal marxar la línia que no té fletxa, anem a línia i marquem totes les fletxes.

Seguidament us mostro dos CmapsTools creats per mi, un l'he realitzat a partir d'un text adreçat pel professor i l'altre és inventat:





- Fluxograma:
És la representació gràfica del procés. S'utilitza en disciplines com programació, economia, processos industrials i psicologia cognitiva.
Amb la realització d'aquesta tasca, els individus utilitzem l'hemisferi esquerre (hemisferi racional), ja que és una tasca molt allunyada de les emocions, és a dir, lluny de què treballi l'hemisferi dret (hemisferi emocional).
Els fluxogrames es poden realitzar amb la pàgina Gliffy.

Seguidament us mostro un exemple de fluxograma:







-Mapes mentals:
Són un diagrama que s'utilitzen per representar les paraules, idees, tasques o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d'una paraula clau o d'una idea central. S'utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació de les idees, i també com a ajuda interna per a l'estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.


MindMeister: és una eina per la realització de mapes mentals online. Facilita la planificació de multi-usuari, l'intercanvi d'idees i les sensacions de gestió de projectes.

A continuació us mostro un exemple de mapa mental:



Espero que us hagi servit.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de l'estructura que hem de tenir en compte alhora de realitzar un discurs.
L'estructura del discurs està composta de les següents parts:
- Introducció:
  • És la presentació inicial del tema i dels objectius. Dura entre un 5-10% del discurs.
  • Fent referència a la frase "Allò que comença bé ja està mig acabat", podríem dir que si l'emissor/orador fa un bon començament, aconsegueix captar l'atenció del públic i crea l'expectació necessària per mantenir-la. D'altra banda,si el públic està motivat i atent, fa que l'orador també ho estigui. D'aquesta manera el públic aporta a l'orador recursos en un moment que sol generar inseguretat, el principi. Així doncs, quan quelcom comença bé, ja tenim molt de guanyat.
      Fórmules introductòries (cal escollir-ne una per començar):
  • Definició: breu comentari sobre el tema.
  • Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients (és una fórmula molt positiva).
  • Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. És una presentació que no connecta gaire amb les emocions i el públic.
  • Preguntes: una manera d'anticipar-se per introduir el tema.
  • Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions (pensaments i idees) que hipotèticament té l'auditori.
  • Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents (graella, mapa conceptual). Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
  • Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Com més ens arrisquem, més èxit podrem tenir, tot i que també tenim més possibilitat de fracassar (quelcom que remogui).
  • Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.
   Així doncs, cal parar atenció, posar temps, esforços, energia i estratègia en la introducció. Per tal d'evitar      els nervis, podem memoritzar les primeres paraules del que hem de dir. Finalment, el més important, fer        una bona introducció per tal de posar-nos el públic a la butxaca.

- Desenvolupament:

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
  • Per a informar: una estructura descriptiva o cronològica
  • Per a convèncer: estructura inductiva o SAP. Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.
   Les idees que volem expressar, han de ser poques i molt ben explicades. Pel que fa als recursos que            emprarem, han de ser efectius (com per exemple l'humor dosificat, les anècdotes o els exemples), per tal      d'evitar que l'atenció del públic baixi i cal trobar la mida justa entre la serenitat i l'humor. Així doncs, per        mitjà d'exemples l'orador aconsegueix captivar l'atenció del públic.


-Conclusió:
Funcions bàsiques:
  • Tancar el discurs.
  • Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge (tres o quatre idees).
  • Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat, és a dir, cal ser profunds, tot treballant les emocions. Així doncs, no és tant important el que diem sinó com ho diem.
   La conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts, així doncs el que diguem o no, serà el que    determini el contingut al nostre públic. 


      Fórmules de tancament:
  • Repetir la introducció (fer referència).
  • Resumir els punts principals.
  • Invitació a l'acció (animar a actuar).
  • Anunci d'un esdeveniment futur (quelcom que passarà).
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments (pena, alegria, llàstima).

      La llengua del discurs expositiu:
  • Neutra, precisa i accessible.
  • No influïda per la prosa escrita o tècnica.
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
  • Són necessaris: els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...) i els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...).

Després d'haver treballat l'estructura del discurs i les seves parts, he pogut observar que tenir un guió del discurs és quelcom interessant i necessari per a tenir èxit. Ja que el fet de tenir un guió implica que l'orador ha hagut d'invertir temps en la preparació i elaboració d'aquest. Així doncs, si som conscients dels punts del decàleg de "Com parlar bé en públic" i elaborem un guió del discurs, tindrem moltes possibilitats de realitzar un discurs amb èxit.

Seguidament us mostro l'esquema que he realitzat sobre l'estructura del discurs:


Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

dijous, 21 de novembre del 2013

Treball col·laboratiu amb la Viquipèdia

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de la Viquipèdia.
Tal com diu la mateixa Viquipèdia, la Viquipèdia és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Per tant, la Viquipèdia es basa en cinc pilars fonamentals:
La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements d’enciclopèdies generals i d’especialitzades. Així doncs, el seu objectiu principal és recopilar tota informació de forma enciclopèdica, però sense crear-lo.
La Viquipèida cerca el punt de vista neutral. El qual intenta que els articles siguin el més objectius possible, per tal que els seus lectors puguin entendre i comprendre la informació. És per això que cal citar les fonts d’on s’ha extret la informació, per tal de poder verificar-la i evitar tota mena de disputes o conflictes.
La Viquipèdia és de contingut lliure, és a dir, tot individu pot col·laborar i distribuir lliurement la informació, sempre i quan respectin els drets dels autors.
La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta. Cal respectar tota mena d’opinions dels altres membres col·laboratius de la xarxa.
La Viquipèdia no té normes inamovibles. Així doncs, cal respectar l’estructura mínima de la pàgina i tenir moltes ganes de participar-hi.
Pel que fa als articles sobre el mateix àmbit en idiomes diferents, considero que no comenten els mateixos aspectes ni informacions. Com per exemple, hi ha molta més informació en anglès que en català. Això suposaria un desavantatge, pel fet que s'hauria, constantment, de traduir l'idioma i a vegades el traductor no tradueix correctament. Però per altra banda, és un avantatge, ja que com hem dit a vegades encara que en un idioma hi podem trobar molta més informació o dades rellevants que en un altre i s'hagués, simplement, de traduir, la informació la tindríem.
Tot i així, s'ha de tenir en compte que a vegades hi ha un clar desavantatge, ja que en un idioma pot donar una informació diferent que en un altre.

La relació que hi ha entre un wiki i la Wikipedia, és que un wiki és un lloc web col·laboratiu, el qual es pot editar des del navegador pels usuaris. Aquests poden crear, editar, esborrar i enllaçar el contingut de la pàgina web. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia.
Per tant, han utilitzat el programa de wiki per realitzar la Wikipedia.

Respecte als articles, tots tenen unes mateixes pautes, per això tots tenen una semblança. Així doncs, al principi sempre hi podem trobar una definició completa del mot cercat. Després trobem la taula de continguts on ens organitza tota la informació que vindrà després, i finalment després trobem cada part de la taula anterior explicat amb detall.
A més a més, a la dreta sempre hi acostumen a trobar fotografies, sobre el tema o el mot tractat i a l'esquerra hi trobem enllaços de la Wikipedia com ara el Portal, Portal temàtic, Article a l'atzar, entre altres i a més a més hi trobem una llista d'idiomes en el qual podem trobar la informació sobre el mot que hem cercat des d'un principi.
Per finalitzar, a baix de tot de la pàgina hi trobarem les referències utilitzades per tota la informació i ens recomanen altres pàgines d'interès relacionades amb el tema que estem tractant.
Pel que fa al llenguatge que s’utilitza acostuma a ser formal i es fan servir alguns mots específics o concrets sobre el tema tractat.

La Wikipedia com he explicat anteriorment, pot contribuir-hi i editar qualsevol persona, però sota diverses condicions com ara responsabilitat, civisme, conducta legal, bona i sota unes condicions d'ús i normes.
Tot i això, podem trobar actes de vandalisme, que serien els canvis, addicions o esborrats fets amb intenció expressa de danyar el projecte o sense prendre en compte les seves conseqüències negatives. Els casos més corrents de vandalisme són afegir bromes, atacs personals, etc; esborrar articles o parts d'articles sense cap raó; fer spam; fer vandalisme furtiu, és a dir, afegir informació o canviar dades importants intentant que no sigui gaire evident; crear redireccions ofensives o senzillament incorrectes i guerres d'edicions, les quals es podrien considerar vandàliques en alguns casos.

Tota la informació que està publicada a la Wikipedia és certa. A més a més, Wikipedia intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles i que també s'hi afegeixin enllaços perquè altres usuaris puguin verificar que la informació sigui correcta.

El vandalisme a la Wikipedia el controlen totes les persones que vulguin. En cas, que es trobi vandalisme s'han de seguir uns passos com ara revertir el vandalisme o esborrar l'article si és necessari; comprovar les contribucions recents del vàndal i si és un vàndal reincident, s'ha de comunicar-ho a petició als administradors. Tot i això, també hi ha molts correctors automàtics.
A més a més, se'ns dóna eines per poder controlar-ho.
Les llistes de seguiment són unes llistes d'articles, que tu has triat i qualsevol persona que faci un canvi en algun d'aquests articles se t'avisarà, per tal de saber que es fa amb els seus articles. 

Tothom qui vulgui pot crear i editar, modificar, enllaçar i esborrar continguts de la web. Per fer-ho només cal fer clic a l'enllaç "modifica" al capdamunt de la pàgina que vulgueu canviar. Això, portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Aquí només s'haurà d'escriure o modificar el que es vulgui i fer un clic a "Desa la pàgina".
Tot i això, abans de tot s'haurà de tenir en compte el Llibre d'estil, el qual té l'objectiu de fer les coses semblants, ja que així serà més fàcil de llegir i de fer servir i més fàcil d'escriure i editar.
A més a més, ens recomanen que si volem començar, es pot provar a la pàgina de proves. 

Per tal de modificar o editar un article, cal prémer l’enllaç “modifica”, el qual apareix a dalt de la pàgina. Seguidament, apareixerà una pàgina amb un quadre de text amb el text de l’article que es desitja modificar. Aleshores, cal escriure o modificar el que es vulgui, i per acabar cal prémer l’enllaç “desa la pàgina”. Tot i així, hem de tenir en compte que hi ha un “Llibre d’estil” (format d’estil que utilitza la Viquipèdia), el qual cal continuar i no modificar massa. També es pot començar provant a escriure anant al link de “pàgina de proves”, en el qual es poden realitzar proves d’escrits, abans no produïm l’original.

Les diferències entre les enciclopèdies clàssiques i la Viquipèdia són: la primera gran diferencia entre les enciclopèdies clàssiques i la Viquipèdia és que la primera és física i elaborada amb paper i la segona és virtual i no és física. La segona diferència i la detonant per la qual, actualment s’utilitza més la Viquipèdia és perquè està en constant canvi i evolució, és a dir, la informació s’actualitza i es renova molt sovint. Això fa que la informació que tinguem a les nostres mans sigui més novadora, la qual cosa és positiu, però també té l’aspecte negatiu de la possibilitat que la informació que estiguem consultant no sigui del tot certa.

La Wikipedia té unes normes, amb les quals vol aconseguir que els usuaris es respectin entre ells, fins i tot, encara que no comparteixin opinions. Alhora també vol que els integrants es comportin civilitzadament, tot evitant atacs personals i generalitzacions.
Així doncs, cal que tothom actuí amb bona fe, sense sabotejar la Wikipedia per enfortir els arguments. Les discussions són xarxes virtuals on els participants de la Wikipedia dialoguen i decideixen canvis en la web.

Els enllaços, les fonts i les cites, són elements molt importants per a argumentar la informació que escrivim. Al mateix temps, permetem que tots els usuaris de la Wikipedia puguin verificar la informació i cercar-ne d’ampliada en les cites, fonts o enllaços dels emissors.

Els projectes germans, són projectes que compon la fundació Wiquipedia. Els quals són els següents:
-Wikipedia: és un projecte per construir enciclopèdies gratuïtes en tots els idiomes del món. Així doncs,  qualsevol persona, virtualment, amb un accés a Internet pot contribuir, en contribuir informació neutral i citada.

Wikcionario-Wikcionari: és un projecte per crear un diccionari de contingut prelingüistic gratuït en cada idioma. Té l’objectiu de ser un diccionari convencional, però també inclou sinònims, rimes, traduccions,              pronunciacions auditives, etimologies i cites.

Wikiquote-Wikiquote: és una recol·lecta de cites agafades de persones famoses, llibres, discursos, pel·lícules o qualsevol material interessant.

Wikilibros-Wikilibros: té l’objectiu de crear una col·lecció de llibres electrònics gratuïts incloent llibres de text, cursos d’idiomes, manuals i llibres de domini públic.

Wikisource-Wikisource: és un projecte plurilingüe que adjunta una col·lecció de texts que poden ser distribuïts com a contingut gratuït i obert.

Wikiespecies-Wikispacies: és un projecte obert basat en wiki que busca mantenir una base de dades central i extensa.

Wikinoticias    -Wikinoticias: té l’objectiu de reportar noticies en una gran varietat de temes.



Wikiversidad-Wikiviersidad: és un projecte dedicat a materials i comunitats d’aprenentatge, com per exemple la investigació.

Wikimedia Commons-Wikimedia Commons: es va crear amb l’objectiu de crear una “galeria” central per a documents multimèdia lliure com per exemple imatges, diagrames, mapes, vídeos, animacions, música, sons, textos parlats, entre d’altres.

Meta-Wiki    -MetaWiki: és una wiki central per coordinar i desenvolupar tots els projectes Wikimedia. Inclou la           guia d’ajuda al software MediaWiki, així com propostes, discussions sobre projectes, polítiques, temes         sobre desenvolupament i administració de totes les wikis de Wikimedia.

El llibre de la Wikipedia té l’objectiu que les coses es facin de manera semblant. Cal que tothom escrigui amb unes normes establertes, per tal que tothom tingui facilitat per trobar la informació que busca. Així doncs, cal realitzar una escriptura clara, informativa i imparcial és sempre més important que la presentació o l'estructura. No s'espera que els escriptors segueixin totes o cap d'aquestes regles: la gràcia d'editar wikis és que no hi cal perfecció. 


Per crear un article a Wikipedia, és recomanable utilitzar l’assistent de Wikipedia. El qual, guiarà pas a pas durant la creació de l’article, i ajudarà a entendre quins continguts són acceptables i quins seran esborrats. Així doncs, cal tenir en compte que el títol que escollim és important, ja que estarà com a títol de l’article. Cal desfer errors i en la mesura del possible evitar-los. Cal recordar què és i no és la Wikipedia. I tenir clar si només volem experimentar, i utilitzar la zona de proves abans.

Pel que fa a la neutralitat dels coneixements,  cal presentar la informació de la manera més objectiva possible, i mirar de descriure de manera senzilla i entenedora tots els punts de vista, segons la seva importància. És a dir, cal aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de totes les perspectives.

Eduwiki és un wiki utilitzat amb objectius educatius a l’aula o en entorns d’aprenentatge. És un nou model de treball col·laboratiu entre professors i alumnes. A més de ser un lloc web on poden participar en la seva construcció.

Finalment, amb una companya hem realitzat un treball col·laboratiu amb la Viquipèdia. En el qual, hem observat les mancances que hi havia entre les pàgines en llengua catalana i en llengua castellana. Així doncs, hem afegit l'apartat de "Facultats i escoles" de la pàgina Universitat Ramon Llull de la Viquipèdia en català.
Aquí us mostro el link per tal que el pugueu visitar.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Ramon_Llull


Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

dimarts, 19 de novembre del 2013

Identitat i Territori

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us vull presentar el treball d'Identitat i Territori que he presentat avui amb una companya.

Des del principi de la realització d'aquest treball, vam saber que volíem parlar dels voluntariats de lleure, ja que és una tasca que hem portat a terme en l'actualitat, o durant una etapa de la nostra vida.
Així doncs, en un primer moment ens vam explicar les nostres experiències vers aquest tema, és a dir, les associacions o empreses on havíem col·laborat, l'entorn del barri i sobretot, les característiques dels nens i nenes amb els quals havíem tractat.
Seguidament vam treballar unides, per a sintetitzar i esquematitzar els motius pels quals ens havia canviat la vida participar en voluntariats. I finalment, ens vam posar a cercar imatges que teníem de les nostres experiències. 
Per acabar vam posar en pràctica la presentació, per tal de tenir en compte el temps que durava, la forma amb la qual ens adreçàvem al públic, l'entonació, la naturalitat i la consciència de nerviosisme.

A continuació us mostro la presentació amb prezi que vam utilitzar per exposar el nostre treball:




Després de l'exposició d'aquest treball, crec que he pres consciència dels aspectes o tasques que he portat a terme al llarg de la vida, simplement, perquè em venien a gust o m'agradaven. Al mateix temps, vam tenir en compte la correcció lingüística, l'estructura de la presentació, el volum, la velocitat, la vocalització i l'articulació que utilitzàvem durant l'exposició.

Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!

diumenge, 17 de novembre del 2013

Conferència de les pissarres digitals interactives i les tauletes digitals a l'aula.

Benvolguts i benvolgudes,
Avui faré una reflexió sobre la conferència del passat divendres. En la qual es va parlar de les pissarres digitals interactives i les tauletes digitals a l'aula, va ser realitzada per una especialista de música i un mestre de l'escola Mare de Déu de la Mercè.

Les pissarres digitals interactives (PDI) a l'escola poden ser molt útils per a presentacions, processos d'educació i elaboracions.
Així doncs, les PDI, si les sabem utilitzar, poden arribar a ser una eina molt potent en les aules, sobretot per afavorir la interacció dels infants. Ja que són una eina tecnològica, que ens permet descobrir i observar moltes aplicacions i webs interessants per a l'aprenentatge de nous coneixements, capacitats, i fins i tot el desenvolupament de la lateralitat dels alumnes.

Per últim ens van presentar la web www.educaplay.com, la qual és una eina molt interessant i gratuïta, que els docents la utilitzen per crear materials i recursos per als seus alumnes. Al mateix temps també ens van presentar jocs que es poden portar a terme amb les tauletes digitals amb infants a l'escola.

Finalment, considero que va ser una experiència molt interessant i productiva. La qual ens va apropar, una mica més, les noves tecnologies i la seva aplicació a les aules.

Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!

dissabte, 16 de novembre del 2013

Setmana pràctica educativa

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us mostraré les meves reflexions al llarg de la Setmana Pràctica Educativa de la Universitat.

Dia 11 de novembre de 2013
En la conferència de “Quatre reptes a l’escola d’avui” de Jaume Cela. M’ha semblat una activitat molt enriquidora i de profit, degut que és una persona que els seus principis tenen una base en la seva experiència.
Quant a l’excursió de Vallvidrera a Sant Cugat, he hagut de reflexionar bastant sobre que opinava d’aquesta, ja que durant tot el dia de l’excursió vaig pensar que no era una activitat de profit, ja que era fàcil despistar-se i perdre’s, alhora, que pensava que no m’havia aportat cap aspecte positiu, degut que creia que no havia adquirit cap coneixement ni noció.
Però l’endemà de la caminada, tot i les tiretes que tinc i el mal estar general que em durarà tot a la setmana, penso que els objectius del professorat eren que, nosaltres, els alumnes cooperéssim i treballéssim en grup per tal d’ubicar-nos i orientar-nos per fer bé el recorregut. Aleshores, considero que sí que ha estat una activitat de profit, degut que el meu grup i jo hem complert els objectius. Tot i que, crec que tota persona que faci aquesta activitat ha de fer un mínim esport i tenir una mínima resistència, per tal de no acabar com si hagués tornat de la guerra.

Dia 12 de novembre de 2013
En la ruta guiada d’avui al MNAC, en el taller “Històries en relleu”, m’ha semblat un taller interessantíssim per iniciar i acostar l’art als infants. Considero que el mètode que utilitzen, d’explicar contes i historietes relacionades amb les obres, és una molt bona manera que estiguin atents i interessats pel que els expliquen. També trobo rellevant que facin activitats en les quals els infants puguin experimentar, alhora que treballen conceptes molt importants de l’art, com per exemple la perspectiva, el volum i els materials.

Dia 13 de novembre de 2013
Avui he anat a l'EBM Colometa (IMEB), la qual m'ha encantat. Des de la metodologia que utilitzen per ensenyar, és a dir, els infants són molt autònoms i fan molt cas del que l'educadora els diu.
Un altre aspecte que m’ha cridat molt l’atenció, és que a l'hora dels àpats posen música relaxant per a què els infants no cridin massa i alhora és tranquil·litzin.
He pogut observar que l’educadora treballa molt l'àmbit musical en el seu ensenyament cap als infants. També m’ha sorprès que la gran majoria dels infants cantessin quasi totes les cançons.
Tenen molt en compte les necessitats bàsiques dels infants i la importància de la seva autonomia alhora de realitzar tasques.

Dia 14 de novembre de 2013
En el segon dia d’acompanyament a l’escola bressol EBM COLOMETA (IMEB), la meva padrina no ha vingut perquè estava malalta i he estat jo sola amb l’educadora.
Avui ha vingut una professora de música de l'escola municipal de música de Nou barris. Portava preparades unes quantes fitxes de les cançons que volia treballar amb els infants, les quals les ha penjat a la paret per a què les vegin. Tot el material que ha utilitzat en la sessió, després li passa a l'educadora per a què el pugui usar i fer les cançons a classe, d’aquesta manera al cap d’una setmana o quinze dies quan torna la mestra de música de l’escola municipal de Nou barris, els infants ja se saben les cançons i pot treballar altres aspectes amb ells, com el ritme, el tempo o l’accent fort.
Sovint els infants van al pati a esbargir-se, però és un pati que és com un terrat, el qual no té gens de sorra, sinó que el terra està compost d’espuma per tal que els infants no es facin mal. Però un cop a la setmana van a un pati que hi ha a la primera planta de l’escola bressol, el qual té dos o tres metres quadrats de sorra.
A la tarda després de la migdiada, l’educadora ha fet una activitat de foscor amb els infants. L’activitat consisteix en el fet que la docent tanca el llum i mostra dues pilotes de goma que cada cop que els prem canvien de color. Fa que els infants interactuïn bufant les pilotes i que canviïn de color. Un cop ha acabat l’activitat, parla amb els infants i comenta que han realitzat i els pregunta si han tingut por, si els hi ha agradat, que ha estat el que més els ha agradat, entre d’altres. Així doncs, amb aquesta tasca reforça el llenguatge oral i verbal dels infants tot anomenant les accions que han realitzat i dialogant amb ells/es.

Dia 15 de novembre de 2013

El concert infantil a càrrec de la companyia “Com sona?”, m 'ha semblat molt interessant i divertit, en el qual he pogut observar com treballaven els conceptes creixent i decreixent del so, alhora que també treballen algun dels instruments de cada família musical com el saxòfon, el violoncel, el contrabaix, la guitarra, l'ukelele, la flauta travessera i l'harmònica. Al mateix temps, m'ha agradat veure com treballaven el llenguatge gestual, tot treballant les parts del cos amb cançons. 
A la tarda vam anar a la conferència de pissarres digitals interactives i tauletes digitals a l'aula.

A continuació us mostro un vídeo de presentació de la setmana, el qual he realitzat amb dues companyes de seminari.



Espero que us hagi agradat.
Fins aviat!

diumenge, 10 de novembre del 2013

Decàleg de 'Com parlar bé en públic'

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré del llibre "Com parlar bé en públic" de Rubio,J. i Puigpelat, F. Ed. Pòrtic
Els aspectes més importants a destacar quan hem de parlar en públic són:
  • Controlar els nervis: cal evitar tics nerviosos i acceptar que estem nerviosos. També cal tenir una respiració profunda i calmada.
  • El guió és fonamental: cal tenir una bona estructura. Tanmateix cal trobar les idees principals i memoritzar-les. Cal tenir en present que el què volem dir ha d'estar organitzat segons els diversos nivells d'atenció del públic,
  • Domini de la llengua: Cal tenir una bona correcció lingüística i riquesa lèxica.
  • Discurs clau i breu: Cal produir frases curtes, tot seguint un ordre lògic de les idees. Amb una estructura determinada. Tanmateix cal tenir en compte la capacitat de síntesi i valoració de la informació important.
  • Tenir clar l'objectiu del discurs: Cal tenir clar que volem transmetre al públic, per tal de persuadir-lo i convence'l.
  • El feedback que observem és molt important (retroalimentació): Cal observar al públic per tal de poder valorar la seva atenció i d'aquesta manera canviar l'ordre de la presentació. D'aquesta manera tindrem alternatives per captivar l'atenció del receptor.
  • Tenir una bona correcció de la posició del cos: Cal mostrar el cos sencer, tenir en compte de no creuar els braços i transmetre una posició serena, relaxada i tranquil·la.
  • Control o consciència de la veu de l'individu: Cal saber que és un suport de la comunicació, un tret d'identitat d'expressió del ser i un instrument (eina de treball) molt fràgil que cal cuidar, hidratar i aprendre a respirar i s'usa com a vehicle i referent (sobretot per als infants). Al mateix temps, denota l'estat d'ànim i l'actitud que tenim. Finalment, cal tenir en compte les tres V: volum i intensitat (no caure mai en el fluix), velocitat (ni molt lent ni molt ràpid, per tal que el públic pugui interioritzar el que escolta i cal contar fins a tres per marcar pauses en el discurs) i la vocalització.
  • El discurs ha de tenir una estructura: Cal dir de què parlarem, parlar-ne i dir de què hem parlat. Ja que la vida de les paraules és efímera (de poca durada) i qui parla ha d'anar repetint la idea que vol transmetre des de diferents perspectives per tal que el públic ho pugui entendre i interioritzar.
Un cop realitzat el decàleg, considero que ha estat una tasca enriquidora i molt productiva, ja que m'ha servit per observar alguns aspectes que no tenia en compte a l'hora de parlar en públic, al mateix temps que he après alguns recursos per evitar que els nervis em juguin una mala passada. Així doncs, penso que aquest decàleg em servirà de molt al llarg de la meva formació i fins i tot de la meva vida professional.

A continuació us mostro un vídeo on en Sir Ken Robinson porta a terme un discurs sobre com eduquen la creativitat les escoles. D'aquesta manera podríem dir que Robinson és un bon comunicador perquè té una forma d'expressar-se molt peculiar i característica. Ja que en els seus discursos realitza petites intervencions humorístiques per tal que el públic estigui receptiu, atent i proper. A l'hora d'expressar-se utilitza un to clar, amb variacions adequades, és molt directe, té una bona qualitat de la veu i una correcta entonació, al mateix temps que és conscient que els nervis li poden jugar una mala passada i sap controlar-los.
Tanmateix, és dinàmic a l'hora de parlar i utilitza un discurs amb un ordre coherent vers els temes que tracta. Transmet seguretat, fluïdesa i riquesa lèxica.
Per últim, podríem dir que és un bon comunicador perquè relata les seves experiències i vocalitza correctament.


Finalment, m'agradaria recomanar-vos el llibre 'Com parlar bé en públicde Rubio,J. i Puigpelat, F. Ed. Pòrtic i edició butxaca, ja que jo li he pogut treure molt de profit i m'ha servit de molt.




Espero que us hagi servit.
Fins aviat!

divendres, 8 de novembre del 2013

Descobrint el Google Sites i les Wikis

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré del Google Sites i les Wikis.

Tal com diu Viquipèdia, Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web. Tanmateix permet compartir informació amb facilitat, la qual pot ser vista i editada per grups reduïts de col·laboradors o per a tothom. Al mateix temps, s'hi poden adjuntar gadgets.

Així doncs, després de cercar informació, vam començar a realitzar una pàgina de Google Sites, aquesta és la pàgina que vam crear https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/educacio-emocional/home, en la qual vam col·locar-hi una capçalera, un cos i un menú per a organitzar les entrades. I vam iniciar el tema de l'educació emocional.

Seguidament us faré una breu explicació del que són les wikis. Tal com diu Wikipedia, un/a wiki és un lloc web on les pàgines poden ser editades per diversos voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Els texts o "pàgines wiki" tenen títols únics. Així doncs, són espais que tothom pot visualitzar i editar.
Tal com diu en Jordi Vivancos en el seu bloc TIC o TAC, les wikis tenen valors pedagògics, com per exemple:

  • Són democràtics, ja que permeten crear i editar qualsevol pàgina web, la qual cosa és motivadora i fomenta l'ús democràtic de la web i promou la redacció, tot fent d'això una tasca motivadora.
  • Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització, ja que és un procés immediat.
  • Promouen l'escriptura.
  • Amplifiquen la interacció, a causa que es maximitzen els avantatges de la paraula escrita com la reflexió, la recensió i la publicació de resultats acumulatius.
  • Promouen la negociació, ja que es creen fòrums i espais de discussió.
  • Faciliten l'edició col·laborativa i oberta.
  • Promouen el voluntariat.





Jo he utilitzat el Wikispaces. És una pàgina web on s'hi construeixen pàgines sobre un tema en concret, com per exemple contes o historietes entre diferents escoles (contes col·laboratius). En aquesta pàgina web, Wikispaces hi ha tres tipus d'espais: els espais públics (poden ser visualitzats i editats per tothom), els protegits (poden ser visualitzats per tothom, però només editats pels membres de l'espai) i els privats (només poden ser visualitzats i editats pels membres de l'espai). Els col·laboradors que poden editar, es posen d'acord a través de comentaris, en els quals comenten que és el que volen escriure. En el cas de la Wikipedia fan una votació per decidir que s'hi escriu. 
El següent link és l'espai que he creat a Wikispaces http://misteri.wikispaces.com/.

A continuació us mostro un vídeo representatiu de què són les wikis i per a què serveixen:

Tal com diu Jordi Adell en l'article "Wikis i Educació", trobem molts usos típics de wikis en l'educació:
  • Espai de comunicació de la classe.
  • Espai de col·laboració de la classe / Base de coneixements.
  • Espai per realitzar i presentar tasques / Portafolis electrònics.
  • Document de text en procés d'elaboració.
  • Manual de la classe / Autoria col·laborativa.
  • Espais pels projectes en grup.


Després d'haver realitzat aquesta sessió considero que m'ha servit molt, ja que fins ara no coneixia el món de les wikis, i realment crec que és molt interessant i útil per a realitzar un aprenentatge corporatiu mestre-alumne.

Espero que us hagi servit d'ajuda.
Fins aviat!!!

dimecres, 6 de novembre del 2013

Usem el prezi

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré de la pàgina web Prezi.


Tal com diu Viquipèdia, és un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre una pàgina visual basada en la informació en un núvol.
S'usa com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i com una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o estructurada.

Seguidament us mostro la presentació que he creat sobre una família, tot basant-me en una família metafòrica.



Amb aquesta sessió he pogut conèixer la web Prezi i les seves eines. Anteriorment, no coneixia aquest programa, però em sembla una eina molt completa i amb un estil molt més lliure que el Power Point. És per això, que considero que és un molt bon programa per a la realització de presentacions.

Per finalitzar, us mostro un vídeo, el qual mostra com realitzar una presentació amb Prezi:




Espero que us agradi.
Fins aviat!

dissabte, 2 de novembre del 2013

Power Point, avantatges i inconvenients

Benvolguts i benvolgudes,
Avui us parlaré dels usos del programa de presentacions digitals, Power Point.


Tal com diu Viquipèdia, el programa Power Point és un programa de presentacions pràctiques de tipus esquemàtic  entenedores, amb animacions d'imatges i text, imatges predissenyades o imatges pròpies. Així doncs, és un element molt comú en les aules d'avui dia, ja que els docents consideren què és una eina molt útil per desenvolupar o introduir quelcom. Al mateix temps que poden portar a terme un "feed-back" amb els alumnes.

Seguidament us presento alguns avantatges i inconvenients:
- Avantatges: permet incorporar imatges il·lustratives, l'alumne té la pantalla de guia i té més facilitat per prendre apunts, possibilita mostrar la informació més esquemàtica, es poden utilitzar un gran ventall d'elements tecnològics (imatges, vídeos, sons, etc.), entre d'altres.

- Inconvenients: sovint apareix massa informació en les presentacions, l'emissor es pot limitar a llegir la presentació, que no hi hagi un ordre estètic, excés d'elements d'animació, aula fosca per buscar la nitidesa del projector pot provocar cansament als receptors, entre d'altres.

Així doncs, per tal que les presentacions interessants i d'ajuda pel públic, cal que siguin amenes i productives per als alumnes, alhora que cal crear presentacions clares amb poca lletra, creatives i entenedores. D'aquesta manera els emissors aconseguiran que gran part del seu públic trobi interessant les seves aportacions i diapositives, al mateix temps que aprenguin i adquireixin coneixements.

Amb aquesta sessió he pogut conèixer més profundament el programa Power Point i les seves utilitats. Ja que, anteriorment ja les coneixia, però desconeixia moltes de les seves aplicacions i eines. Tanmateix, he pogut aprendre aspectes importants alhora de realitzar una presentació, com per exemple tenir en compte l'estructura i l'organització.

Per finalitzar us mostro una presentació de Sildeshare, la qual mostra com crear una presentació de Power Point:


Fins aviat.

La informació d'aquesta entrada ha estat extreta de la pàgina següent: http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf